Qüestió d’autoestima.

Si és qüestió d’autoestima, de vegades, els nostres fills ens poden sorprendre. És molt important per a ser feliç tenir una bona autoestima. Ni poca ni exagerada. L’autoestima nivell Cristiano Ronaldo, em refereixo. El donant d’autoestima. No cal. La mesura justa. Aquella que em permet estimar-me tant com als demés. La que fa que s’equilibri el respecte i l’autorespecte. No és egoïsme, és autoestima. Hem d’estar bé per donar el millor de nosaltres mateixos/es. Ser feliços i provocar felicitat. Anclatges de felicitat en moviment en dic jo. Un invent. Un concepte. Hem de convertir-nos en persones que quan la gent ens trobi, tingui ganes de parlar amb nosaltres. Que canviïn de vorera per venir-nos a saludar, i no pas que canviïn de vorera per evitar-nos. L’autoestima. Que important…

I el Martí, de vegades, en té. Molta. Tanta com per dir el següent. Té autoestima. I gràcia. Molta gràcia.

M’agradaria que…

Tinc fills. Ja ho sabeu. I, és possible que els meus fills, Martí i Nil, algun dia tinguin fills (no entre ells, espero…). I aquests, més fills. I així anar fent. Suposo que és el que se’n diu tenir descendència i perpetuar la humanitat. I veient determinats personatges que corren pel món, dir humanitat és una mica agosarat, potser.

M’he posat filosòfic, però penso que quan jo (i la Mariona) marxem d’aquest món, aquest seguirà. I el Martí i Nil se’l trobaran. Més o menys arreglat. En principi, el planeta Terra hauria de seguir rodant pel Sistema Solar amb temperatures d’entre -91 C i 57 C aproximadament (digueu-me friki!) fins d’aquí a uns 5.000 milions d’anys quan el sol se’ns empassi (colonitzar Mart potser només ens donarà uns milionets més d’anys de vida. Potser, i dic potser, hauríem de pensar a anar més llunyet. A un altre Sistema Estel.lar, per exemple. Però la idea, mola! Un “ole i ole” per a Elon Musk!).
El que passa és que hi ha molta gent que diu el que s’ha de fer, que s’enriu quan la gent fa determinades coses, tot traient importància al que s’ha fet…són els típics que et diuen: “Quina tonteria, això ho podria fer jo!” “Això ho faria millor!”. Doncs avui, tinc un missatge per a tots aquests…i n’he fet una infografia. Sí, senzilleta, però l’he fet jo. I sino t’agrada, fes-la tu! Apa, ja m’he quedat més tranquil. Una miqueta.

Anar a dormir? Hahahaha…

Avui no dic res. Mira la infografia! Et passa també?



Minimalismes minimalistes…

Avui: “Menos es más”. Una infografia minimalista. Agafant l’essència. Mies van der Rohe style. Fora barroquismes. Si penseu que escriure un tuit en 140 caracters és el súmmum de la concreció…esteu equivocats i equivocades. És aquesta infografia. Gairebé zen. L’estat pur. Bé, potser m’he passat, però ja que la infografia és minimalista, el text, no…

Les reaccions del Nil…

El Nil és com un homenet en un cos de nen petit. I, de vegades, les seves reaccions, però, sobretot, les seves mirades, ens deixen parats…i ens partim el cul…perquè no dir-ho…

…és el Nil…

De tornados i pedretes…

Ja arribarà el dia que deixaré sortir tot el meu frikisme meteorològic i li explicaré al Martí la diferència entre un huracà i un tornado…una brisa…o un temporal…però mentrestant…la ventada d’avui pot ser el que ell vulgui! Ara bé, la seguretat per davant de tot…això sí!

Tot és qüestió de formes…

Avui, una infografia de com fer un CV quan hem estat fora del mercat laboral un temps…i que no sembli un forat negre (encara hi ha recels sobre deixar el mercat laboral un temps per cuidar els teus fills i/o filles)…

Tenim un nou fill..

Mireu bé la infografia…

2015…flexibilitat…

Bon any a tothom!!! Com que aquest any m’he proposat ser més flexible…i gimnàstica rítmica em fa mandra de fer-ne…serà flexibilitat mental…i el meu blog, tant tindrà posts llargs com frases més curtes amb infografia. Una mica de tot…en principi…

Estimat 2015,

Mireu, o escolteu, o sentiu…a mi, les llistes no m’agraden gaire…no sé mai ben bé què posar-hi, o em fan mandra, o no sé què,i, per tant, avui us he fet una infografia de desitjos però amb un sol punt. Ja em disculpareu. Potser hauria d’haver posat ser menys mandrós. Però m’ha fet mandra. Només us demano que vosaltres no sigueu mandrosos ni mandroses i compartiu la infografia tot posant el vostre desig pel 2015 que està a punt de començar. Res més. Per saber el meu…llegiu la carta…Feliç 2015!