Se m’estan trencant els miralls (Sir Ken Robinson)

Jo sóc molt d’emmirallar-me. M’agrada veure gent autèntica, aue fa bé les coses, que s’apassiona amb el que fa i que ho transmet amb molt d’humor. M’agraden les persones com el Ken Robinson. I com el Carles Capdevila. Fa 3 anys que se’m va trencar el mirall del Carles Capdevila. Un mirall enorme. Pròxim. Autèntic. Feia riure dient coses molt serioses. Molt, molt riure. I molt, molt serioses. Era el 2017 i encara me’n recordo quan vaig llegir que s’havia mort. L’utilitzava molt el Carles. M’hi emmirallava moltíssim. El menciono molt. És un exemple. Bé, era. Que fotut que és dir “era”, en comptes d’”és”. Cagumdéu, la mare que ha parit el càncer…

…i ara, ara, el Ken Robinson. Cagumdéu, la mare que ha parit el càncer una altra vegada. Un altre referent. Un altre mirall que s’ha…se m’ha trencat. Cada vegada que parlava d’educació, sortia ell. Cada vegada que parlava de com s’havia de fer una xerrada, sortia ell. Cada vegada que deia com s’havia d’utilitzar l’humor sortia ell. Quan parlava de passió, d’autenticitat, de creativitat, de l’Element, sortia ell. Cagumdéu. I m’ha agafat per sorpresa. No m’havia assabentat ni que estava malalt. Ho he vist a twitter avui al matí. Twitter, el nou missatger.

I ara, els meus dos miralls, els més grans, s’han trencat. Cagumdéu, que costa de trobar un bon mirall on emmirallar-se. Sino us sap greu em seguiré referint a ell en present, el seu llegat és massa gran com per referir-s’hi en passat. És enorme. Com el Carles Capdevila. També és enorme. Dos a zero. Cagumdéu. El putu càncer guanya massa. No podria ser una mica més com el Barça del 2020?

Jo sóc molt d’emmirallar-me. Us deixo amb el mestre, Sir Ken Robinson:

https://youtu.be/iG9CE55wbtY

De talents i 10.000 hores…

De vegades hi ha xifres que maregen…i la mateixa xifra ens pot instaurar una creença que ens limiti a fer alguna cosa per la qual en tenim un talent natural, una preferència…allò que m’agrada i que sé fer bé. L’ELEMENT que en diria Sir Ken Robinson.

La teoria del psicòleg K. Anders Ericsson, pot ser certa o falsa, vosaltres decidiu. Us pot semblar un número arbitrari. Molt alt. Molt baix. Molt limitant o molt motivador. Però el que sí que sembla cert, és que, a part del talent natural per alguna habilitat concreta, hi ha una altra part a l’equació que té en compte un valor importantíssim com pot ser l’esforç. I ja siguin 10.000 hores, o 20.000 o 500…el que se’n pot extreure és que si algun dia trobes el teu talent natural, el teu Element, a part de que t’agradi i que el sàpigues fer bé, si el treballes …n’acabaràs sent un expert. I aquí, i no em sap greu dir-ho…ningú no t’aturarà…ningú…

I jo, com a pare del Martí i el Nil, i la Mariona segur que també pensa el mateix, faré (farem) l’impossible perquè tots dos trobin el seu talent natural i s’esforcin per poder-lo desenvolupar i ser feliços. Que es converteixin en experts del que vulguin, del que els apassioni…experts en Felicitat!

Ericsson