On són els límits?

La pregunta, no hauria de ser on, sino quan! I perquè? Perquè els límits són mòbils, evolucionen. El problema principal que tenim les persones és no conèixer els nostres propis límits. També, i gairebé més important, és no saber que aquests límits canvien. Cada dia som una persona diferent, amb nous coneixements, noves competències, noves aptituds…

…i, de tant en tant, hauríem de revisar els nostres propis límits. Portar-los al límit. Ens adonarem que som capaços de fer moltes coses que no sabíem que podíem fer.

Conèixer els límits és important. Per saber si els estàs passant. Per saber si arrisques massa. Per saber si els estàs desaprofitant. Viure al límit no és ser un temerari. És aprendre fins a on podem arribar, i arribar-hi.

Jo, vull que els meus fills ho aprenguin. Que aprenguin a viure “de sobres”. No sé si me’n sortiré però ho provaré. Els poso límits perquè sàpiguen quan se’ls passen. I ells…ells…també m’hi posen al límit. Però això seria un altre post. O no.