Imbècil o tímid?

Avui llegia un article de la Teresa Terrades, compartit per Edbuilding, amb qui tinc la sort de col.laborar des de fa un temps, i m’ha fet pensar. El titular deia “Amb qui estaves el dia que vas aprendre?” I, ho torno a dir, m’ha fet pensar. I a mi, m’agrada molt pensar, i fer pensar, molt moltíssim. Trobo que pensar és el pas previ a actuar. M’agrada seguir aquest ordre: Pensar-actuar o repensar-actuar. I sentir, sobretot sentir, però sentir està inclòs en el pensar i en l’actuar. Ho considero transversal…

I de cop he pensat com contestaria la pregunta. I m’he adonat de 3 coses.

La primera, que la major part de la meva vida he après sol. Quan més he après és estant sol. Se’n diu autodidacte d’això, crec. Em sento molt i molt bé aprenent sol. Al meu ritme. Fent-ho malament en silenci. I fent-ho bé, també, en silenci. La meva zona d’aprenentatge m’agrada que sigui molt meva. Coses meves, ja veus.

La segona, amb la Mariona. Rodejar-te de persones que tenen ganes d’aprendre i que et posen a prova ajuda molt a aprendre, a créixer, a millorar. Crec moltíssim en l’automotivació, i també en la motivació, i mai, repeteixo, mai li agraïré prou el dia que em va dir que quan no mirava els ulls de la gent semblava més un imbècil que no pas un tímid. Em va motivar a fer el Practitioner de PNL. La llavor de gairebé de tot el que faig i sóc ara. Gràcies.

La tercera, amb el Martí i el Nil. I no els poso els últims perquè siguin els menys importants. Els poso els últims perquè han estat els últims d’arribar a la meva vida, tot i que ja fa més de 8 anys, el Martí, i més de 6 anys, el Nil. Els aprenentatges que he tingut, tinc i, espero, tindré, amb ells, són brutals, vivencials i emocionals. Em posen a prova cada dia i han ampliat la meva zona d’aprenentatge a l’àrea pública. Ja no puc aprendre sol. Aprenc amb ells. Aprenc d’ells. Mestres. Quins mestres!! És cert que els pares els acompanyem mentre creixen, però els que ensenyen de veritat, de veritat de veritat, són ells, el Martí i el Nil. Els meus fills són els millors mestres que recordo haver tingut mai. I a més, són classes particulars! Quin luxe! Gràcies.

Anuncis

Calendari d’Advent: dia 15 (l’informe)

Avui hem anat a l’entrevista de primer trimestre, la Mariona i jo. Hem pujat a Fonollosa, a l’escola dels Dracs. I hem parlat amb dues MESTRES. I sí, ho poso amb majúscules, no perquè se m’hagi bloquejat el teclat, sino perquè són MESTRES. Són l’Anna i la Glòria, de l’Escola dels Dracs. Les MESTRES del Nil i del Martí, respectivament.

I ens hem adonat, tot parlant, que tenim, nosaltres, i tenen, els nostres nens, molta sort de tenir dues MESTRES com les que tenen. Estimen la feina i es nota amb la passió com en parlen. I llavors, fan l’informe perfecte. No perquè els meus fills siguin perfectes, ni molt menys, però fan l’informe que sempre he somniat. NOTA: el resum és a la infografia.

I ens hem adonat que són una extensió nostra, de la Mariona i meva. Que compartim valors i formes d’educar. Diem el mateix i de la mateixa manera. No podem estar més contents de l’Escola dels Dracs. No podem estar més contents de l’Anna i la Glòria, les MESTRES. Molt fans de les escoles que, no només no tallen les ales dels seus alumnes, sino que els permeten i ensenyen a volar.

 I ja ens disculpareu els moments d’impaciència i de moviment perpetu-momentani del Martí i del Nil. La Mariona i jo en tenim part de culpa, s’assemblen a nosaltres.

I per acabar, si quan tinguin 10 anys, o 20, o 30, 0 40, o…els anys que siguin, tenen el mateix informe, jo, seré el pare més feliç del món. No demano res més. Que segueixin així. I nosaltres la Mariona i jo, els acompanyarem.