Cada situació és única i irrepetible.


És dilluns. Mig festa. O festa a la meitat de les ciutats de Catalunya. Segona Pasqua. Com que jo treballo per tot arreu. Avui m’he fet tocar festa. De tot, menys del blog. M’agrada. M’encanta. M’allibera…

Cada situació és única i irrepetible…com la de fa dos dissabtes…
Tothom qui em coneix sap que no he fet mai proselitisme a l’hora de tenir fills. Que cadascú faci el que li sembli. Només faltaria. Si voleu saber què és el més “semblant” a tenir fills sense tenir-los, que llegeixi el meu blog Les Personetes Creatives des del principi, i se n’adonarà de les pujades i baixades emocionals que suposa tenir 2 fills. Coses bones. Coses no tan bones. Però com diu la dita, compensa.
Estic estirat a la gespa de la piscina. Venim de dinar al costat de la platja. Els hem deixat fer. Amb confiança. Autoeficàcia. Que s’espavilin. I s’han espavilat. S’han barrejat amb la sorra i l’aigua de la dutxa…vestits! M’han deixat el cotxe fet un fàstic. Somriuen. Somric. Segueixo estirat a la gespa. Escrivint. El Martí i el Nil dins l’aigua. La Mariona al meu costat. Me n’adono de la sort que tinc que tots dos sàpiguen nedar. Només he d’aixecar el cap de tant en tant. Per veure que tinguin el cap fora de l’aigua. Per mediar en alguna discussió. Només tenen unes ulleres i les han de compartir cada 10 minuts (ens n’hem deixat unes). La Mariona ho gestiona. Es tiren aigua. Ara l’un. Ara l’altre. Discuteixen. Molt. I riuen. Molt. S’ho passen molt bé. Són germans. Es porten 2 anys justos. Al principi és difícil, però ara…ara…són un. Ho comparteixen tot…

Hi penso. Havien de ser dos. El Martí i el Nil. No m’imagino que no hi fossin tots dos. No poden viure l’un sense l’altre. S’ho expliquen tot. Tramen estratègies. Currades. S’abracen. Molt. Criden. També molt. Però són un.
Torno a aixecar el cap. Riuen molt. Sé que quan vulgui marxar de la piscina haurem de discutir. Tots 4. Dos contra dos. La Mariona i jo contra el Martí i el Nil. Estiraran més el braç que la màniga. I m’imagino com s’acabarà. Comptant. 1, 2, 3. A la de 3. Negociant. Sino sortiu…passarà alguna cosa. I sortiran. Esperaran al 3. Segur. Expectatives. Tot és qüestió d’expectatives. Estic aprenent a deixar-ne unes quantes de banda. Em costa.
Segueixen rient. Avui el Nil ha fet de peixet tropical a l’obra de teatre de l’escola. M’emociono. Sóc pare. Naches, se’n diu. Compensa. És això. Veure’ls. Viure’ls. Somriure. Riure. I, de vegades, no. Però és part de ser pare. És part de tenir fills. Va amb el pack.
Vaig a descansar. Una miqueta. Amb un ull obert. 
Cada situació és única i irrepetible. El Martí i el Nil ho són. No sé si podré descansar. Em criden. S’acaba el post.

Anuncis