Engrunes de 2015…

  

Com cada any, com el “Día de la Marmota”, arriba el 31 de desembre i tot són resums i bons propòsits per l’any següent. I com cada any, alguns es duran a terme i altres no. Quedaran només com a somnis. D’aquells que anem perpetuant any rere any. Que si ens volem aprimar, anar al gimnàs, sortir a córrer, deixar de fumar i altres clàssics del 31 de desembre i l’1 de gener. I no em malinterpreteu, està molt bé que ens els posem. Avui llegia al diari que només pel fet de pensar que assoleixo alguns d’aquests objectius, el meu cervell ja segrega endorfines, que em fan sentir bé. I això està bé. Però és una trampa. Si ja em sento bé pel fet de pensar que aconsegueixo l’objectiu, és possible que ja no faci res per aconseguir-lo. I m’acabo resignant (que no acceptant). I el 31 de desembre del 2016, amb la tristesa de no haver aconseguit l’objectiu, el torno a posar  a la llista. La de sempre…

…i jo, que vaig aconseguint els meus objectius, en tinc un que em persegueix cada any. Com el “Día de la Marmota”. El de ser millor pare. I el poso en minúscules perquè si el poso en majúscules m’espanto. I no es tracta de guanyar el premi a “Pare de l’Any” (que estaria bé que hi fos…o no…), però m’adono que segueixo fent algunes coses que quan me les miro amb perspectiva, no m’agraden. I, llavors, veig pares que fan el mateix que jo, i en comptes de pensar: “Mira aquest també ho fa”…m’entristeixo. 

Veig pares que criden els seus fills. 

Veig pares que els miren amb ràbia. 

Veig pares que no tracten prou bé els seus fills.

Veig pares que fan pagar els seus fills les seves carències.

Veig pares que, després, miren els seus fills amb molt d’amor i que els sap greu el que ha passat fa una estona.

Veig pares que s’abracen amb els seus fills i els diuen que els estimen molt i que els sap molt de greu haver aixecat la veu, potser perquè no havien endeçat les joguines o no els feien cas quan estaven fent el ruc.

Veig pares sobrepassats per dos nens amb ganes de menjar-se el món. Amb piles de bateria eterna (maleïda xocolata!).

Veig pares que em miren amb cara de: “Si haguessin vingut amb un manual d’instruccions, això seria molt més fàcil”

I em veig a mi. Massa vegades. I aquest és el meu propòsit pel 2016. Ser millor pare. Deixar de fer aquestes coses. I canviar-les per una veu dolça, una mirada d’amor. I que no m’hagi de penedir mai més de males paraules i mals gestos. I que no els hagi de demanar perdó mai més amb llàgrimes als ulls. I canviar-les totes per “t’estimos” i abraçades.

Veig pares. De vegades veig pares. He desenvolupat la visió de pare. La visió de cuidar els meus fills. He canviat les ulleres. I les altres, van desaparèixer. Ja no existeix la visió de no-pare. Ja no puc escoltar cançons sense pensar en ells. La meva llista de Spotify no seria complerta sino sortís Dàmaris Gelabert o el Club Super3. Les butxaques de les jaquetes ja no serien les meves sino estessin plenes de galetes Tostarica trinxades o amb l’ala d’aquell drac que havíem perdut i que havia suposat una hora de plors. O anar a buscar el kleenex per treure’m els mocs, i només tenir-ne d’usats pels mocs del Martí!. O aquells trossets de salsitxeta freds que em menjo per no llençar a les escombraries. De debò, quan desenvolupes visió de pare, ja no la pots deixar mai…per sort…encara que, de vegades pot ser estressant. Estic aquí escrivint l’últim post de l’any 2015, del que només queden engrunes, i quan entro al web, em surt el missatge d'”acceptar les galetes” i no em puc treure del cap el Nil menjant les seves galetes assegut al sofà mirant la Peppa Pig, i tot envoltat d’engrunes, tal com si fos el Monstre de les Galetes…

…el que us deia…Visió de pare…les ulleres que m’he comprat per sempre…Feliç 2016…per tothom i, en especial, per les meves Personetes Creatives, la Mariona, el Martí i el Nil. Que us estimo molt, carai! Més que molt! Remolt!

Any nou, vida…vella?

7993e4348ad5ce848e3d5b2bba44ca3f

Bon any 2014!!! Ja torno a ser aquí…i acomplint un dels objectius o propòsits que com a bon ésser humà m’he fet…segueixo amb Les Personetes Creatives.

I parlant d’objectius, la meva idea era fer el primer post amb una llista dels meus propòsits pel nou any, però he pensat dues coses…una, que segur que ho fa tothom, i dues, que llavors, al final de l’any m’adonaré que d’una llarga llista, n’han quedat uns quants per fer…i a més, serà pública!!! I llavors he pensat que seria mig mig, que parlaria d’objectius, de propòsits i de personetes creatives…

I, ara que està tan de moda de parlar d’un tema com és el coaching, aquesta llista de propòsits que ens fem el dia 1 de gener de cada any…des de fa molts anys, és l’inici d’un procés d’autocoaching que tots ens fem…i sense saber que ens el fem!!!! Una de les bases principals del coaching és posar-se objectius, i com que tampoc us vull fotre un “rotlle”sobre aquest tema, només us diré que aquests, han de ser, mesurables, “trossejables”, ecològics, definits en el temps, en positiu i que depenguin de nosaltres. Sino acompleixen aquests requisits, no estan ben definits i, en el millor dels casos, són SOMNIS, que també estar bé de tenir-ne sempre i quan siguem conscients del que són…somnis; i en el pitjor dels casos ens frustrem quan no els aconseguim. Hi ha gent que no es posa objectius i així no es frustra quan no els aconsegueix, perquè no es pot no aconseguir un no objectiu (són els que anomeno zombies vitals). Com que, en general, crec que s’entenen bastant bé les característiques que han de tenir els objectius, no les explicaré, o, en tot cas, només us diré què vol dir que siguin ecològics: vol dir que han de ser congruents amb les nostres creeences i que el fet d’assolir l’objectiu, no faci que perdis altres coses que són vitals per a tu (si posem un objectiu que no sigui ecològic, el més fàcil és que ens autoboicotegem per tal de no aconseguir-lo, encara que sigui a nivell inconscient. Per exemple, vull un any sabàtic i marxar a donar la volta al món. Pot ser un objectiu, però si resulta que tens parella, fills, feina, família, amics…que són importants per a tu i que per aconseguir el teu “objectiu/somni” perdries algun dels anteriors, segurament acabaràs no aconseguint-lo).

Un cop explicades, per sobre, cosetes sobre els objectius, anem a la part que em toca d’a prop. Jo també m’he posat objectius pel 2014 i també tinc somnis sobre el 2014. (NOTA MENTAL: un dia he de dedicar un post al meu procés d’Autocoaching des de fa un any i mig cap aquí, per si puc ajudar a altres persones a iniciar el seu.). Com us deia, tinc objectius i somnis, i m’he adonat que la major part d’objectius que em poso amb el Martí i el Nil són somnis i/o expectatives, i que els hauré de redifinir per poder aconseguir-los perquè els tinc mal redactats. I la veritat, és molt fàcil quan ets adult decidir fer nous propòsits en un dia clau perquè t’ajuda amb una mica de motivació extra (com a mínim per començar-los), però en el cas d’uns nens d’1 i 3 anys, és, com a mínim, difícil de fer-los entendre què és un canvi d’any i perquè és important (si ho és…). Crec que per a ells és més motivador posar-los objectius el dia del seu aniversari ja que són més conscients de que és un canvi important…i vist l’èxit que tenen els propòsits que ens posem els adults, potser també ho hauríem de fer (o traslladar, com penso de fa temps, l’inici d’any a l’1 de setembre després de les vacances d’estiu, que té molt més de trencament que l’1 de gener).

Ufffff…quantes coses a dir i quanta dispersió!!!!!! He començat l’any amb molta energia…

En el meu cas any nou, vida…vella, perquè hi ha coses que segueixen ben igual que l’any passat, i, en alguns casos ja m’agrada, però en altres, no tant…

el Nil segueix dormint tota la nit i es desperta ben tard (en idioma pare vol dir passades les 8 hores) i m’encanta…

el Martí segueix esmorzant el seu bibi encara que ja sigui mig (segons ell) o petit (segons els seus pares) tot i temptar-lo amb pambnocillas i llets amb colacao i potser hauria d’acabar aquest any sense bibi…

el Martí i el Nil es segueixen barallant per agafar les baquetes i tocar el tambor (això vol dir que van ben encaminats…hihihi) i m’encanta…

i el Martí segueix venint  a la nit al nostre llit i…

…en el proper post us posaré totes les variants i estratègies que posa en marxa per aconseguir-ho i que, amb el nou any, han millorat molt. Aquest Martí és tot un estratega. Només us diré que te’l pots trobar dormint a qualsevol lloc de la casa per no dormir a la seva habitació…

(AVÍS: el proper post contendrà molt d’humor i alguns ensurts dignes de “El sexto sentido”…esteu avisats…)