Dinars meus.

Dino. I penso. Faig dos coses alhora. Bé, tres. Escric. És el meu moment. És molt meu. M’agraden els dinars meus. Estic amb mi. Després de 4 hores de curs. D’estar amb gent. De parlar. D’escoltar. De preguntar. De respondre. Després de tot això, que m’encanta…necessito estar amb mi. I pensar. I escriure. Reiniciar el meu cervell. I és quan se m’acudeixen coses. Idees. Rumiacions. Bucles de pensament (in)necessari.

I just ara, estava pensant en la dopamina. Mireu, coses que em passen pel cap! La recompensa a curt termini. Aquells numerets vermells de les xarxes socials que provoquen addicció cada vegada que surten a la pantalla del nostre smartphone. Aquell sorollet que ja tenim gravat al cervell de nou whatsapp, de nou correu, de nou “el que sigui”. I que bé que ens sentim quan l’hem rebut i l’hem mirat. Aquell, qualsevol cosa que em fa sentir bé a l’instant. Vé i se’n va. Bé i se’n va, enteneu-me.

I llavors pensava que aquest pensament tan a curt termini, addictiu i dopamínic, té molt de pensar en un mateix.

I llavors pensava que el nostre cervell està en una guerra constant entre el curt termini i el mig i llarg termini. Entre la dopamina momentània o el “see the big picture“. Fer coses important i rellevants que no m’aporten aquesta dopamina però em recompensen a llarg termini. I penso que costa surto d’aquest cicle.

I no només això, sino que quan pensem que hem trascendit el jo per pensar en el jo futur i, fins i tot en altres persones del nostre voltant, tampoc n’hi ha prou. Perquè més enllà, hi haurà noves generacions que vindran i viuran (de sobres, espero).

I és aquí quan, de cop, el meu cap ha pensat que:

“Hem d’aprendre a utilitzar el pensament transgeneracional. El molt llarg termini. Tant que no el veurem, que no el disfrutarem. De fet, ens convertirem en donants de dopamina. De fet, només amb el pensament transgeneracional hi ha una connexió real amb la humanitat. La present i la futura.”.

No només hem d’aprendre a deixar de ser addictes a la dopamina, sino que hem d’aprendre a cedir-la a generacions futures. A cedir la dopamina i a cedir el gaudi que ens provoca.

Bé, segueixo dinant i amb les meves coses. Que aprofiti.

Anuncis