Camins…

Sóc del parer que cada decisió que prenem obre un camí nou. Un univers paral.lel…o perpendicular…o a sobre…o a sota…El problema és que no hi podem accedir des del nostre corrent mental…digueu-me friki…o crideu-ho ben fort, m’ho mereixo! No ho sé, de fet, però m’agrada la idea d’obrir universos de forma exponencial en les nostres vides. Tenim un munt d’universos oberts, amb diferents “jos” i diferents persones que apareixen i desapareixen com per art de màgia. Som mags.

Doncs bé, quan veig una foto com la que vaig fer el diumenge a la Festa de la Primavera de l’Escola de Fonollosa, és quan me n’adono que el camí que hem obert, l’univers que habitem ara mateix, la Mariona, les personetes creatives Martí i Nil, i el meu, m’encanta. Serà un cúmul de bones decisions. Serà el meu caracter marcadament optimista. O serà la refotuda al.lèrgia que no em deixa pensar entre moc i moc, entre estornut i estornut. No sé ben bé què serà. Però el meu univers actual, m’encanta!

Anuncis

El “meu” element…el “seu” element…

b4927f4a65bcb57b0c9973111570ddfc

Ja em disculparà Sir Ken Robinson, que li “robi” la paraula “l’element”, tot i que de totes maneres no és tant un robatori com un petit i humil homenatge. I, és que he de dir que “L’element” és un dels llibres que més  importància ha acabat tenint en mi, que més m’ha marcat o que més m’ha servit i em serveix. És una petita guia, són molts exemples de gent més o menys famosa que ha trobat aquest “element”, és passió i és…l'”element”…

Deia Confuci que “Tria una feina que t’agradi, i no treballaràs un sol dia a la teva vida”…què us sembla? Interessant, no? El més interessant és que aquest “element” el tenim tots…dins nostre, només hem de ser prou valents per anar-lo a buscar…

El llibre va caure a les meves mans en un bon moment, en moments de canvis. Moments de canvis que et pots agafar amb por o amb excitació. Trieu! Una mica de por és útil, una mica de por t’ajuda a anar cap endavant, i un molt d’excitació et dóna un extra de motivació molt important per acabar de fer el pas! Les crisis són “una putada” i “una oportunitat” i penseu el que penseu tindreu raó; per tant, una altra vegada…què trieu?

El llibre és un compendi de gent, més o menys famosa, que van trobar el seu “element”. I aquí paro. Què és l’element…us preguntareu? Tanqueu els ulls i penseu (després de llegir les preguntes que venen…és clar!)

Què us agrada fer? Què us apassiona?

Què sabeu fer molt bé i no sabeu ni com us ho feu?

Què us surt amb facilitat? Què us fa feliç?

Quina és la vostra actitud?

On sou ara? On són els teus?

Quina activitat feu i us passen les hores com si fossin minuts, perdent totalment la noció del temps?

Què és allò que expliqueu amb una passió que fa que se us entelin els ulls?

Què és allò que diuen de vosaltres els vostres amics que sabeu fer molt bé?

Si totes les preguntes tenen la mateixa resposta, segurament, i dic, segurament, haureu trobat el vostre element. Si tot i així, us costa respondre a les preguntes, tanqueu els ulls i imagineu-vos que escriviu el vostre epitafi. Què hi posaríeu? Quina seria la vostra aportació al món per la que us agradaria ser recordats? ( Sinceritat 100 %) Us sorprèn el que ha sortit?

I, llavors, haureu de decidir si en voleu fer d’aquest element el vostre “modus vivendi”…i si ho feu…les coses rutllaran com per art de màgia…i la felicitat vindrà, també, com per art de màgia…i, deixeu-me deixar sortir el meu jo friki, us convertireu en éssers quàntics…amb una capacitat gairebé infinita per treballar/gaudir del vostre dia a dia…com si el temps fos elàstic…com si el temps fos vostre. I això, reconec que és agosarat, però és el meu blog i puc inventar-me les teories que em semblin…només faltaria!!!!

Viure en el vostre “element” és viure una vida plena de passió i sentit!

Les meves Personetes Creatives són això, personetes, i tot just tenen 4 i 2 anys, però si hi ha una cosa que em vé de gust, és que siguin feliços, molt feliços i crec, que per aconseguir-ho, hauran de trobar el seu element. I a això em vull dedicar, com a pare i com a educador. Que el trobin! Miraré de posar-los el camí el més fàcil possible donant-los suficient llibertat perquè triïn, s’equivoquin, riguin, plorin, caiguin, s’aixequin…les vegades que faci falta…

…i que un dia em vinguin i em diguin amb els ulls plorosos i un somriure d’orella a orella: “Papa…ja sé què vull fer la resta de la meva vida”. I jo (i la Mariona, d’això n’estic segur)…els abraçaré i els diré: “M’encanta, sabeu què, jo no vaig ser a temps de dir-ho al meu pare, ni a la meva mare, i he tardat 41 anys a descobrir el meu “element”, i ara, sóc feliç”…

Desitjo que esteu vivint en el vostre “element” i, sino, que el trobeu ben aviat…

Les coses fetes amb amor…

Estimats Martí i Nil,

Com que el papa té una tendència natural, i modificable si volgués, a no guardar les fotos de forma gaire endreçada, un dia es va adonar que quan fóssiu grans i volguéssiu recuperar una miqueeeeeeeta la vostra infantesa, potser ho tindríeu una mica difícil. Bàsicament tinc fotos a l’iPhone, a l’iPad, a l’iPad del Martí, al de la mama, a Facebook, a Instagram, al núvol…i més llocs inimaginables, però si alguna vegada voleu accedir-hi, tindran una feinada de por…

Un dia…una nit, més ben dit, de novembre vaig començar aquest blog, i un dia, o una nit, vaig decidir que aquest blog es convertiria en un llibre. I un dia, o una nit, vaig decidir que aquest llibre, Les Personetes Creatives, podria tenir una continuïtat, i fer-ne una col.lecció…

…una col.lecció de moments emotius de la vostra vida, i que, si algun dia ho voleu llegir, quan en sapigueu, ho tindreu ordenat per data…cada any de la vostra vida. (NOTA: de moment, ja porto 7 mesos escrits del proper llibre…)…

…una col.lecció de moments que seguiré explicant a tothom qui tingui ganes de llegir-los i compartir-los…

…una col.lecció de moments que, espero, que quan sigueu més grans, us en sentiu orgullosos, del que fèieu i del que jo explicava, perquè, no ens enganyem, és la meva visió, una visió subjectiva i personal…la visió i els records que tindreu dels vostres moments de petitons…

…una col.lecció de moments, de molts moments, que a la vostra mare i a mi, ens han fet molt feliços, ens han fet plorar i ens han fet enfadar…

…una col.lecció de moments, que, la majoria de vegades, m’han servit a mi de teràpia per explicar el que sentia i que, potser, sense escriure-ho m’hagués costat un pèl més…

…i una col.lecció de moments…de coses fetes amb amor…les que feu vosaltres, Martí i Nil, cada dia, i les que escriu el papa…perquè si una cosa us vull deixar clar, és que tot el que escric en aquest blog, i en el llibre, ho faig des de l’amor. Us agradaran més o menys, us n’avergonyireu, potser, quan aneu creixent…”Papa, vols parar ja d’explicar les nostres misèries!!!!!”…però, ara com ara…i per a mi…

…les coses fetes amb amor…són especials…

Papa (i mama, que em dóna, com a mínim el 50 % de les idees del blog)

Fets d’estiu…amb les teves personetes creatives…

 

 

 

 

 

 

Com que és estiu…avui…penjaré una nova infografia dedicada…a l’estiu!!! Veig que la combinació sol, piscina, platja i nens dóna bastant joc i no ho vaig poder posar tot a l’altra info que vaig fer…i potser encara m’han quedat coses a dir…ja veurem…queda molt estiu per endavant…i moltes vacances amb dos nens que segur que em donaran molts altres temes per poder escriure…sort en tinc!!!!!

 

easelly_visual-4