El petó de després de les colònies.

Com a pare, el petó de després de les colònies és una de les coses mès boniques que et pot passar.

Veure l’abraçada entre el Martí i el Nil, també.

Sentir-los parlar i preguntar-se: “M’has trobat a faltar?”, també.

Sentir com els 2 contesten que sí, més.

I veure el Martí com ha crescut en 4 dies, fa por. De la bona. És una mesura del pas del temps. “Vinga va, que són quatre dies”. Literal.

El petó de després de les colònies és una de les coses més boniques que et pot passar.

Anuncis

El petó d’abans de les colònies.

Directe. Al gra. El Martí se’n va 4 dies de colònies i aquest matí abans de marxar li he fet un petó mentre dormia perquè fins divendres no n’hi podré tornar a fer. Ahir ja vaig acumular. Vaig arribar a les 22 h i encara estava despert. Ell. Bé, i jo. I la Mariona s’hi va estirar al costat, d’ell i del Nil, que també estava trist i extrany. Va estar tot el dia alterat i portant-se malament malament fins que li va explicar a la Mariona que estava trist perquè no veuria el Martí 4 dies. I després m’hi vaig estirar jo. El Nil ja dormia i el Martí, no. I me’l vaig mirar mentre s’adormia. Que, potser, i només potser, és una de les coses que dóna (amb accent diacrític) més pau a la vida.

I estic “contrist” o “tristent”. Diga-li com vulguis.

El petó d’abans de les colònies és “top” dins del rànquing dels petons. El de després, ja us l’explicaré.

Resolució de Conflictes (NIVELL PRO)

Avui toca post de Resolució de conflictes. Perquè? Perquè em vé de gust. I a més, perquè si tens fills, van a l’escola i es relacionen amb altres nens i nenes, hi ha conflictes. Aquesta és una veritat universal i absoluta, un aforisme. I és per això, que de ben petits, els nostres fills ja aprenen a resoldre’ls. A la seva manera. I el Nil, té una manera particular de resoldre’ls. Mireu mireu la foto adjunta!

En un món paral.lel…llunyà i fred…

IMG_4756Sóc dels que pensen que, a part del nostre univers, n’hi ha d’altres, amb altres jos, altres Mariones, altres Martins i altres Nils….

Altres móns on nosaltres quatre no ens hem conegut i el Martí i el Nil no es coneixen entre ells, i la Mariona i jo tampoc ens coneixem….o només tenim un Martí, o un Nil, o cap Martí, o cap Nil…

Altres móns on el Martí es posa a la banyera per banyar-se i no fa una rabieta perquè la Mariona (o jo) li tirem el sabó al cap…

Altres móns on el Martí seu a taula recte i menja tranquil sense clavar les croquetes als palets xinesos tot cantant la cançó del Correfoc…

Altres móns on el Nil no segueix el Martí, el seu heroi, i no clava, tampoc les seves croquetes als palets…

Altres móns on el Nil no es para a mig camí del pàrquing, em demana que el pugi a “collalalt” (que vol dir a sobre de les meves espatlles), es tira a terra i l’he de portar mig arrossegant…

Altres móns on el Martí no es preocupa que el Nil s’enganxi els dits a l’ascensor i es posa al mig de les portes perquè no es tanquin…

Altres móns on el Nil diu que té mal i el Martí no li diu que quan arribi a casa, li farà un petó màgic d’aquells que ho curen tot…

Altres móns on el Martí quan es fa mal, no diu: “Mama, papa…que es curarà?”…

Altres móns on jo tinc cabells…(d’això se’n diu nostàlgia…)

Altres móns on el Martí no juga a J.A.C.N (Jocs Arriscats al Costat del Nil)…

Altres móns on el Nil no ens demana que li agafem la mà per adormir-se mentre va recitant tota la imatgeria de Manresa, i, mentrestant, la Mariona i jo ens ho escoltem estirats a terra al costat del seu bressol…

Altres móns on el Martí no apareix, com per art de màgia, al nostre llit just al mig de tots dos…

Altres móns on el Martí i el Nil tenen dos avis més…

Altres móns on el Nil no espera emocionat com surt el Martí de l’autobús que el torna de l’escola tot cridant: “Martí, Martí,…”

Altres móns on el Martí i el Nil no són tan dolcets i els mosquits els passen de llarg…

Altres móns on no els agrada la xocolata (bé, aquest potser no existeix…)

Altre móns on la Mariona no m’aguanta les meves manies amb els nens, el Martí i el Nil…altres móns que, per sort, són molt llunyans…

…més llunyans que llunyans…freds, molt freds,i on jo estic assegut en una taula…llegint el diari de demà passat (és un univers paral.lel i jo m’invento les regles!)…em miro la noia de la taula del costat, que em somriu…m’enamoro…els dos nens de la taula de més enllà que no paren de córrer amunt i avall mentre tiren el cacaolat a terra amb els seus “deu colzes”…que se’m queden mirant com si em volguessin venir a abraçar i penso que em són molt familiars.

I penso que en un món paral.lel, la noia que em somriu sempre, és amb mi i es diu Mariona i els dos nens que no paren quiets i em volen abraçar, es diuen Martí i Nil…

Un mal de petó (els 4 nivells)…

e8e04227f0c439e4a9e8d03372e4af3aQuan tens fills, i us asseguro que qui us digui que la vida no canvia…us enganya vilment…hi ha una cosa que canvia moltíssim: la manera de parlar!!!! I no vull dir que sempre parlis amb diminutius (p.e. Mira aquest elefantet…de 2 tones!!!!), o amb cara de tonto o…no!!! Vull dir que adaptes algunes coses al llenguatge infantil i, una d’aquestes coses, és la mesura del mal. Suposo que a cada casa tindran les seves mesures, i les que dono jo, són les que hem acordat amb el Martí (el Nil, quan té mal plora més o menys depenent de si és més o menys fort…i prou), la Mariona i jo, i així, d’aquesta manera ens entenem i ens comuniquem millor. Li demanem al Martí quin mal té i així comencem el protocol. Els ordenaré de menys a més mal. Començo:

 1-Mal de petó: hem arribat a la conclusió que hi ha cops, caigudes, relliscades…que tenen com a principal i única cura…el petó!! Valen tots: del pare, de la mare, de l’ávia, de l’avi, d’ell mateix…però això sí, no t’equivoquis i li facis el petó a 2 milímetres d’on s’ha donat el cop. No serveix!!! L’has de fer al lloc exacte on t’assenyala, i, llavors, és miraculós, el “malet” es cura d’immediat!!! Optatiu i depenent del grau de “malet” i de la petició del teu fill, hi ha un nombre de petons d’1 a infinit…fins que es curi…

 2-Mal de “cureta”: és la manera que té el Martí de dir “tireta”. És una barreja perfecte de curar i tireta…ens ha sortit creatiu!!!! És un mal que necessita més que un petó. Si pot ser, la cureta ha de ser d’animalets, que cura més que l’estàndar de color pell! On vas a parar!!! És possible que el mal de cureta requereixi alcohol o aigua oxigenada, però si ho demanes al teu fill mai és necessari…perquè pica! Per tant, això últim queda a discreció de criteri parental i el fill no intervé en la decisió. NOTA IMPORTANT: Pel vostre fill mai es requerirà intervenció d’alcohol, aigua oxigenada i/o injeccions o qualsevol objecte punxant…

 3-Mal d’hospital: és seriós. El fill te’l pot dir però els pares ja ho intueixen, ja sigui pel plor del nen o pel “chichón” que JA porta. En alguns casos serveix perquè el nen sàpiga si l’activitat de risc que està duent a terme pot acabar malament o molt malament. “Martí, que si caus pots tenir un mal d’hospital” i ell ja sap què pot passar! És el mateix que el mal de “metge”…l’efecte és el mateix.

 4-Mal d’ànima: aquest nom és una invenció meva. De fet, el Martí no sap quin nom té, però la meva dona i jo el detectem de seguida. És quan es posa a plorar…no hem sentit cap cop…no li hem dit res…i sembla que no hi ha cap raó aparent per plorar. Però llavors, ens hi acostem i li demanem: “Martí, què et passa?” “Papa/mama, que tinc ganes de plorar”…

…aquest mal, d'”ànima”, només es cura plorant amb els seus papes ben abraçats al Martí, fins que deixa de plorar i se’n va a buscar l’elefantet i es posa a jugar com sino hagués passat res…

Des d’ara, i unilateralment, queden prohibits els “No ploris” a casa nostra, ja sigui un mal de petó, un mal de “cureta”, un mal d’hospital o un mal d’ànima…aquí es plora tot!!