Dies d’estiu mandrós, petits i eixerits.

Torno. Torno a les Personetes Creatives. Tot l’agost sense escriure-hi. I ho trobava a faltar. S’acaba l’estiu i comença i gairebé tot em fa mandra. Ha estat un estiu bonic i mandrós. Un estiu de ventilador. De nits enganxifoses. Un estiu mandrós. M’encanten els estius mandrosos. Sóc de fer mandres. Sóc de llevar-me l’últim de casa els caps de setmana. I els nens ho saben. I la Mariona també. I m’ho respecten. Respect.

Dies d’estiu. Dies de matar (espantar) mosquits i aranyetes xiques. Dies d’esmorzar al porxo després de recollir el Rummikub i les copes de vi de la nit anterior, amb la fresca de Sant Julià de Cerdanyola. Dies de caminar pel bosc. I de córrer pel bosc. Dies d’anar amb la bici enganxada al cul, amb la colla, la nova colla (aquesta és del Martí i el Nil). Dies de fotos del Pedraforca. I de selfies. I del mar. I la sorra. Dies de: “Doncs ja vindreu a sopar a les 21 h, feu tota la tarda”. Dies de banyadors, pantalons còmodes i samarretes de tirants. Dies de cremar-me l’esquena i la closca. Dies de dormir sense tapar-me. Nu. Dies de tocar la guitarra als porxos. Molt. De pentatòniques i Yotube. Ha estat un estiu de porxos. Dies de Gallines Pelades (Gràcies Mariona per convèncer-nos, el Pedraforca que tremoli!). Dies de gorgs freds, solitaris i bonics als Ports. Dies de Brawl Stars (També del Martí i el Nil). Dies de discutir pels Brawl Stars (de tots 4). Dies de: “Avui també hem de sortir de casa?” (Cortesia del Martí i el Nil). Dies de tornar a discutir pels Brawl Stars. Dies d’acompanyar amigues a casa i de deixar-se acompanyar (sobretot el Martí). Dies de deixar-se venir a buscar a casa per sortir: “Que hi són el Martí i el Nil? Que poden sortir?”. Dies de “quintos” i vinets, a fora d’hores. Quan no toca. I quan toca. Blancs i negres, i algun rosat. Dies de retrobaments. I de trobaments. Dies de piscina. De platja. De muntanya. Dies petits i eixerits. De Berguedà i de Delte de l’Ebre. I de Manresa. Dies de poc futbol. Dies de cantar al cotxe. Dies de sèries. D’anar a dormir tard. I llevar-se tard, amb el coixí marcat ala galta i amb mal d’esquena de tantes hores. Dies de genolls pelats (Martí i Nil). Dies que no s’haurien d’acabar mai. Dies d’estiu.

Sembla mentida amb el que m’agrada la feina que faig i el que m’agraden les vacances, també. M’agrada tot de l’estiu. Tot, tot i tot. Estius eterns. El del 2019 ja el tenim viscut. I a mi, m’agrada molt viure. Molt moltíssim. I a l’estiu es viu molt. Un estiu mandrós, petit i eixerit. Com a mi m’agraden.

Moments terrorífics estiuencs…

Ara que comença el bon temps començo a tenir “mono” d’escriure posts de “bonrollisme” estiuenc…anuncis a la tele…gent a la platja…però jo, no inauguro la temporada de bon temps fins que no en faig el primer post. Per tant, declaro inaugurat el bon temps…plogui o nevi…o faci sol! I si fos prou hàbil…en faria la cançó de l’estiu 2014…”Moments terrorífics estiuencs” by Enric Bastardas…cedeixo la lletra per si algú la vol fer…

El moment que perds de vista els nens a casa amb un gelat als dits…i fa cinc minuts que no els veus!

El moment que t’adones que s’ha deslligat la bombolleta a dins de la piscina…(la bombolleta sura…el nen, no!)

El moment que el Martí diu: “Papa, mira què ha fet el Nil, vine a veure-ho” i amb una cara d’entre espantat i sorprès…(i perquè el Martí s’espanti…)

El moment de marxar de la platja i quan t’adones que has arribat amb dos nens i marxes amb dos San Jacobos…vull nens “arenòfugs” ja!!!!!!

El moment despertar-se al matí perquè els nens no tenen son i adonar-se que encara és fosc!

El moment “endeví” de : “Martí i Nil, no correu pel voltant de la piscina, que caureu!”

El moment que preguntes, bo i estant a la piscina, a la teva dona: “On són els nens?” i t’adones que cinc minuts abans tots dos havíeu dit: “Mira els nens una estona mentre prenc el sol!!” i cap dels dos havia dit que sí…

El moment d’anar a comprar gelats i s’han acabat els “colajet” (també conegut com a crisi existencial estiuenca…a no ser que tinguin “drácula”…)

El moment “hem arribat a la platja”, també conegut com a “Desembarco en Normandía”, que si porto alguna cosa més, puc demanar que m’hi empadronin, i que m’adono amb tristesa i resignació que només tinc dos braços, i un maleter amb el qual aconseguiria passar el nivell 100 del Tetris! (NOTA PELS CONCESSIONARIS: els accessoris quan compres una furgo haurien de ser dos braços extra però ho no els he vist al catàleg al costat de la pintura metalitzada i el ràdio CD amb MP3)

El moment “terror nocturn” quan et lleves entresuat i atemorit perquè els nens ja han acabat l’escola i et queden tres mesos de “vacances” per davant…i t’adones que encara queden set setmanes d’escola!!!! Iupiiiiiiiiii!!!!

I el super-extra-hiper-mega moment terrorífic inici d’estiu i quan t’enfrontes al teu banyador de l’any passat…s’haurà encongit una altra vegada?

Fets d’estiu…amb les teves personetes creatives…

 

 

 

 

 

 

Com que és estiu…avui…penjaré una nova infografia dedicada…a l’estiu!!! Veig que la combinació sol, piscina, platja i nens dóna bastant joc i no ho vaig poder posar tot a l’altra info que vaig fer…i potser encara m’han quedat coses a dir…ja veurem…queda molt estiu per endavant…i moltes vacances amb dos nens que segur que em donaran molts altres temes per poder escriure…sort en tinc!!!!!