Comunicar, il·lusionar i provocar.

Quan vaig pensar a veure a què cony em dedicaria després de plegar(me) del món de la banca, vaig passar per diferents fases.

I, al final, per resumir, m’he acabat dedicant a parlar i escriure. Exactament el que havia pensat tota la vida que faria…o no, més concretament.

El problema va venir quan m’havia de definir. Sé què feia, però i ara com ho explicava? I se’m van acudir aquests 3 mots, molt enfocats a la meva missió de vida. I també, perquè no dir-ho, prou diferenciadors a l’hora de presentar-me. Parlo i escric, sí. Comunico, il·lusiono i provoco. M’agrada pensar que sí. I si dubteu, entreu al meu Linkedin!

Muahahahahaha.

Per si en queda algun dubte, n’he buscat les definicions. Les copio i les enganxo. I m’agraden. Força. Amb matisos. Però m’agraden.

COMUNICADOR

1. Persona que fa que un altre participi (d’allò que posseïm), fer que sigui comú a ell i a nosaltres, transmetre.

2. Persona que entrar en relació, en comerç d’idees, d’interessos, etc., amb algú.

IL·LUSIONADOR

1. Esperança, amb fonament real o sense, d’aconseguir o que passi alguna cosa que s’anhela o es persegueix i la consecució sembla especialment atractiva.
2. Sentiment d’alegria i satisfacció que produeix la realització o l’esperança d’aconseguir una cosa que es desitja intensament.

PROVOCADOR

1. Excitar (algú) a fer una cosa.

2. Excitar (algú) a la baralla.

3. Suscitar un desig (a algú).

Anuncis