Salts quàntics!

Ja ho deia Darwin que l’evolució, de vegades, es feia a salts. I alguna vegada en el meu friki-blog, n’he parlat. I a casa, en tenim un expert de créixer a salts. Els salts quàntics del Nil. Com si fos un electró, o un protó, o un neutró. Depèn del dia i de la seva energia. Ell en diria que està vermell, verd, blau o groc, gràcies al Monstre de Colors. I jo, en parlo en termes subatòmics, i, de vegades és un electró per la càrrega negativa, de vegades un protó per la positivitat que porta; i alguna vegada, poques, és un neutró, sense càrrega. El Nil és d’extrems. Ja l’aneu coneixent pel blog.

I l’altre dia, un salt quàntic. Diumenge el Martí tenia una festa d’aniversari a casa d’un amic seu. Els 5 fantàstics. Tot un dia per fer l’animal, per jugar, per embrutar-se (i ho va fer, en dono fe!). I nosaltres, la Mariona i jo, un dia de regal per estar amb el Nil. El Nil, germà petit, que sempre ha estat acompanyat. Un dia sols amb ell.

I de cop, com quan ell va néixer i vam mirar el Martí, s’havia fet gran de cop. Molt gran. I jo, fent fotos, per variar, el vaig caçar mig de puntetes, fent les seves cabanyes, el seu teatre, amb el globus ple d’heli enganxat al sostre. I em miro la foto. I gairebé em desmaio. El vaig veure gran. Molt gran. I per saber si només era una sensació meva, li vaig demanar a ell:

“Nil, qui és aquest de la foto?”

Em mira de reüll, com només sap fer ell, i em diu:

“Papa, és el Martí”

El Nil és mig, però quan està sol, és gran. Quan no hi ha comparador, és gran. Molt gran. Encara que sigui petit. És un oximoron amb potes. I a mi em va agafar una mica de vertigen.

I després d’una setmana on he vist molt poc els nens, agafem el cotxe tots tres, la Mariona, el Nil i jo, per anar a buscar el Martí, i el Nil, assegut a darrera, em diu:

“Papa, t’he trobat molt a faltar. T’estimo molt”…i dos segons després s’adorm amb un somriure als llavis. I jo, conduint, amb el mateix somriure als llavis que ell. O més.
  

Aquells llocs quàntics…

fotoNo us espanteu…el tema d’avui us serà molt familiar…segur…a tots els pares i mares…

 Avui parlaré d’aquells llocs que jo n’hi dic quàntics o invisibles. Són aquells espais que només apareixen si sou pares o mares. Si no teniu fills…no hi són! De debò…no hi són! I estic parlant d’espais on pots anar a prendre alguna cosa mentre els teus fills tenen prou joguines per distreure’s dues vides seguides. Són aquells espais que a mida que van apareixent a les teves vides, fan que, per art de màgia, també desapareguin les discoteques i altres locals nocturns que només queden en el teu imaginari i que et sorprenen quan un dia hi vols anar i dius: “Quan ha tancat aquesta discoteca?” I et diuen persones que tenen la meitat de la teva edat i el doble de la teva energia, que fa 5 anys. NOTA MENTAL: potser fa molt temps que no surts de festa.

Avui he anat a La Bambolina…un nou espai nascut a Manresa i que cobreix aquestes necessitats que tenim tots els pares i mares.

És un espai preciós, amb joguines de fusta molt boniques, puzzles, llibres, contes, cuinetes, parades de menjar, espais pels més petits per pujar i baixar, un teatre només amb vestits de nena (?) i que han fet que el Martí acabés disfressat de bruixot Minnie, amb una barreja que no m’he atrevit ni a fer-li una foto, però que estava ben guapo, també ho he de dir…

 Pels nens i nenes hi ha de tot, i el Martí i el Nil s’ho han passat tan bé, que per (no) variar, no volien marxar-ne, i només els hem pogut convèncer perquè era l’hora de dinar i començaven a tenir gana (tot i que allà també s’hi pot menjar).

 I pels pares i mares…també hi ha de tot, i aquí és on aquests llocs es fan especials. Pots fer des de un cafè amb llet fins a una cerveseta, un vinet, un entrepà…molta varietat. I tot, mentre els nens estan jugant amb/entre/contra altres nens que també hi ha voltant per allà. Estan prou distrets com per acabar-te el cafè amb llet quan encara és calent (que és una mesura per saber si els nens s’han portat bé) FÓRMULA MATEMÀTICA: “la fredor de l’últim glop final del cafè amb llet és inversament proporcional al temps que t’han deixat els nens tranquil”. No és una fórmula senzilla, però és un axioma, quasi-dogmàtic!

 I pels pares, ens deixa uns moments per parlar de les nostres coses amb altres pares…d’home a home…de mascle a mascle…temes prohibits…forts..d’aquells temes que només els homes parlem…per exemple: a quina escola va el nostre fill, si és molt guapo, si ja camina, si té moquets, que si és molt mono, que si fa moltes caques,….Temes d’homes…dels que només es toquen quan ets home de l’especiè pare!!!! I a més, no et pensis que els toques ben assegut amb una cervesa fresca a les mans…no! El més segur és que et trobis un altre pare mentre estàs fent de botiguer/a venent fruites i verdures al teu fill i l’altre pare està perseguint el seu per tot l’espai…Sí senyor…

 I són espais terapèutics perquè t’adones que allò que et penses que només fa el teu fill…ho fan tots els demés…i si et pensaves que només tu corries darrera els teus fills suant tot el dia…veus que de fronts suats n’està ple…i de glops de cafè amb llet freds..i culs de cerveses calentes…n’hi ha a totes les taules…

 Gràcies a espais com La Bambolina per fer-nos la vida una mica més fàcil als pares i mares de Manresa… hi tornarem!