A mi el dia 7 em fa mandreta. El de gener, vull dir.

A mi el dia 7 no m’acaba de fer el pes. Vull dir el 7 de gener. M’agraden les vacances de Nadal. Molt. I quan s’acaben m’agafa mandreta.

M’agrada el 24. De desembre. M’agrada el tió. L’escudella i els torrons. M’agrada molt. Els regals del tió. Les cares de la família rebent i fent regals. Les cares del Martí i del Nil.

M’agrada el 25. Dinar. Més escudella. Més torrons. Més de tot. És Nadal, coi.

M’agrada el 26. Sant Esteve. És festa. I hi ha torrons. Què més vols?

I m’agraden els dies del mig. No són res però ho són tot. Minivacances. Per jugar. Per fer el que no faig durant l’any. No són festa però són festa. Semifesta. Molen molt. M’agraden.

I el 31. L’home dels nassos. Quan era petit no ho entenia, què voleu que us digui. Cap d’Any. M’agraden els canvis. Les novetats. M’agrada canviar d’any. Del 2018 al 2019. Aquest el trobo lleig, però és que el següent serà el 2020. Preciós!

Més dies d’entremig fins a arribar al 5. A la tarda comencen els Reis. Els de debò. No allò que tenen al país veí. Els de debò. Més regals. Més records.

I el 6. El dia de Reis. Segueixen els regals. I el menjar. S’acaben els torrons. Literalment. Tortell de reis. De massapà. I Panettone. També. M’agrada el dia 6.

I després el 7. Acabant de jugar amb tot allò nou. Per oblidar la major part de joguines la resta de dies de l’any. Potser en fem un gra massa. No ho sé…

M’agraden les vacances de Nadal. Molt. El dia 7. El de gener, no tant. És un dia que em fa mandra. I per treure-me-la de sobre, escric el meu primer post del 2019. S’han acabat les vacances. Continua la diversió, però. Això sempre. Sino m’ho passo bé, no ho faig. De vegades. Quan puc.

Vaig a seguir mirant la Peppa Pig, que tinc el Nil aquí al costat, amb pijama de drac, reclamant-me. Bon any. Feliç any. Que us sigui immillorable. I divertit!

Anuncis

Especial Sant Esteve… o post-Nadal…o Pre-Reis…

7f55e011b85f95498267968128bddf81

Tenia molt mono d’escriure un post “normal” després del Calendari d’Advent,i, per això, escric en divendres…que no toca…

Estimat tió o Pare Nadal o Reis Mags:

Partint d’un agraïment absolut i etern (com ja vaig dir l’any passat) a tots els regals que han cagat, passat, portat, portaran, arribaran,…i com a pare, ja i fins, de dos fills, m’atreveixo a fer unes peticions de cara a l’any que vé i que suposo que van als inventors de joguines o a “Déu Nostre Senyor té un bastó que pega i no fa remor”:

– Vaixells pirata dissenyats/inspirats per Mies van der Rohe…”menys és més”, encara que ens saltem el rigor històric. El que vull dir és que els vaixells o venen muntats o amb un màxim de dues peces…

– La mida mínima de les peces ha de ser de 20 cm x 20 cm. Que siguin inempassables i imperdibles!

– Tants descobriments, que si física quàntica, energia obscura, multiversos i encara ningú no ha pensat en joguines autorecollibles??? Se m’acut que podrien ser totes magnètiques i amb un super imant al mig de l’habitació podrien recollir-se instantàniament (ara que hi penso…i nens magnètics per poder-los recollir més ràpidament també, no? Els nens podrien néixer magnètics i als pares se’ns donaria un imant com a kit bàsic…només són idees! Es poden millorar!)
Mentrestant, puzzles, plastilina i joguines amb peces que responen a les lleis de la física quàntica, dificulten la vida dels pares amb poca paciència, amb visió minimalista de la vida i amb nul.la o nul.líssima habilitat per muntar qualsevol cosa que no sigui un prestatge Billy d’Ikea.

– Les joguines rodones haurien de tenir un detector de sota sofàs, sota mobles, sota radiadors o sota qualsevol cosa que les amaga de la nostra visió parental. Podrien ser frens intel.ligents! És que m’imagino la pel.lícula Toy Story i la pobra joguineta abandonada a sota d’un armari on els seus amics no la poden salvar…SAVE THE TOYS!

– Que tornin els clicks de Playmobil amb força, en comptes dels Transformers!! Tenen dues posicions, i, en canvi, els Transformers, deu mil!!!! Si fos per mi, la pel.li Transformers duraria 10 hores, perquè a la primera transformació em quedaria encallat! Ho heu provat mai?? Seria com una pel.li de Transformers dirigida per Lars Von Trier…

– Algun tió hauria de regalar, només, piles, i de totes les mides possibles! Hi ha joguines amb dues piles petites, quatre, dues de grans i dues de mitjanes, dues de grans i bluetooth, bluetooth i wifi, piles de piles, i piles que van amb piles,…

Les joguines que s’inflen…com les tendes de campanya del Decathlon…que es tirin a terra i s’inflin de cop! O això o que vinguin amb inflador o pulmons de recanvi…així de simple!

– A títol general…les edats que posen a les joguines s’han de respectar. Sí, tots els fills són molt intel.ligents, però si posen que una joguina és per més de 6 anys…és per més de 6 anys…perquè un de 2 anys segurament se la menjarà i/o la trencarà!

“Els dinosaures de les capses de dinosaures són de broma”, fabricants de dinosaures de broma…no s’escaparan…no cal que els lligueu amb cinquanta-mil nusos ni amb cargols d’estrella, només falta que els dispareu un dard tranquilitzant. Estaria bé que els poséssiu dins de la capsa, que s’obrís la capsa i el dinosaure caigués pel seu propi pes…gràcies…

– Tions i Reis regaladors, no subestimeu la capacitat dels meus fills d’extraviar joguines, per parts o en la seva totalitat. N’anem deixant mostres per totes les cases, perquè no ens oblidin (els nostres amics en poden donar fe)…

– I per acabar, una llei universal dels regals i les joguines i els germans: “Per moltes joguines que hi hagi, dos germans es picaran i es barallaran per la mateixa joguina, encara que sigui la més cutre (inclús el paper d’embolicar)”.

Dos regals inesperats…

image2Aneu en compte!!!!!!! Avui hi ha 2 posts en un!!!!!! foto i post, foto i post…Nil i Mariona!!!!

Avui fa un any tot era diferent. Bé, tot no!! Era l’aniversari de la Mariona…i aquest any segueix sent-ho, i, jo li havia preparat un regal estrella!!! Vaig decidir regalar-li un iPad Mini i el vaig encarregar perquè no hi era (maleït Apple!). Llavors, se’m va acudir comprar-li la funda com a pista pel regal sorpresa!!!La meva sorpresa és que el meu regal estrella va quedar, no en segon pla, sino en setè o vuitè pla! Va arribar un regal inesperat…abans de temps…quan no tocava…va arribar un regal que havíem encarregat per Nadal, i que la nostra màxima preocupació era si neixia el 2012 o el 2013.

Però no…el regal inesperat per l’aniversari de la Mariona…i per mi…i pel Martí…va ser el Nil.

D’acord, no era un iPad mini, però us asseguro que també era “mini”, molt “mini”.

Era un regalet d’uns 2 quilos, que només arribar ens van posar en una peixera de color blau (com li deia el Martí a la incubadora).

Un regalet que, els primers dies, ens angoixava i ens agradava a parts des/iguals.

Un regalet que, 13 dies després d’arribar, ens vam poder endur cap a casa.

I un regalet que just avui fa 1 any!

I és un regalet que va néixer quan voler, i que va dir, si he de néixer abans de temps, com a mínim ho faré bé! I sense fer cas a les recomanacions dels metges, a la medicació que va rebre la mare i a les angoixes dels seus pares perquè s’esperés 24 hores per poder-li madurar els pulmons…va dir, que ja n’hi havia prou i que tenia moltes ganes de conèixer la familieta que havia triat per compartir la seva vida…

Per tant, el dia 14 de novembre de 2012, i robant tot el protagonista que tenia la seva mare, la Mariona, va decidir fer-li la punyeta, i a les 21:45 va néixer. Com qui no vol la cosa i aliè a les nostres súpliques i preocupacions perquè s’esperés només un dia…un sol dia! No va voler!! Ens va mostrar el seu temperament!!!

I per qui es pensi que aquest temperament era casualitat…només l’ha de conèixer. I si a casa hi ha gelos avui…són d’ell!!! I del Martí…no ens enganyem…

 I com qui no vol la cosa, arriba un regalet que compartirà aniversari, que no pastís ni regal, amb la seva mare…cada any de la seva vida, per recordar-nos que si les coses passen, com a mínim, fes-les bé i que, per néixer el 15 de novembre…neixo el 14…

PER MOLTS ANYS NIL, aquest és el meu regal pel teu primer any…un post dedicat…

image

 I he dit que no compartirien regal, i, per tant,el post següent és per la Mariona, protagonista absoluta, també, d’un 14 de novembre com el d’avui…però de fa més anys…

L’any passat, la Mariona, a les 5 hores del matí em va despertar dient que tenia contraccions, i jo, amb una barreja de son i de no-em-puc-creure-que-el-Nil-neixi-a-la-setmana-34, li vaig dir que no podia ser…i va ser!

Ella, amb la seva gratitut característica, va passar de puntetes pel seu 35è aniversari, i va passar d’esperar regals a convertir-se en l’embolcall, i ja em disculpareu l’analogia, del regal estrella del 14 de novembre de 2012…

Ella, que just quan jo cel.lebrava el meu 35è aniversari, apareixia a la meva vida com per art de màgia/casualitat/causalitat…Recordo perfectament la imatge del dia/nit que la vaig conèixer a pesar dels gintònics que portava. I la càrrega emocional va ser tan gran que el record el tinc inesborrable…I seguint amb les analogies, si pogués penjar la imatge que tinc del moment que la vaig conèixer, a Instagram, seria la seva cara amb els seu somriure inimitable amb tota la resta de la sala borrosa i el hashtag #aquestanoiaésespecialiemcamviaràlavida.

I no em vaig equivocar, la Mariona em va canviar la vida…

Em va dir que jo podia fer tot el que em proposés. I, fins ara, té tota la raó…

Em va dir que fes PNL que em canviaria la vida…i em va canviar…

Em va dir que perquè no ens casem…i ens vam casar…

Vam decidir tenir un fill…i vam tenir el Martí…després de moments força complicats…que ja he explicat en anteriors posts…

Vam decidir tenir un altre fill…i vam tenir el Nil…gairebé sense pensar-ho…pim-pam…

I de l’inici de tot això només en fa 6 anys i mig i, per tant, no em puc ni imaginar el que podem arribar a passar junts els propers 50 anys…com a mínim…

 I és que la Mariona és d’aquelles persones que canvien vides…ànimes…i persones com ella no n’hi ha gaires…i jo la vaig agafar, i no la deixaré anar.

I us vull fer una recomanació, si algun dia us la trobeu…és igual a on i és igual quan…no en passeu de llarg…perquè us canviarà la vida…una extranya habilitat que té…

 I ara que estic acabant el post, només dir-li que aquest, no és un post compartit, per això és el doble de llarg, i aquest, és només per a tu…i és el meu regal d’aniversari…que tothom sàpiga com és la persona que tinc al costat…Això no m’ho puc quedar per mi!

 I que si vaig començar aquest blog fa un any va ser perquè va néixer el Nil, però si l’he pogut seguir és perquè hi ets tu…i aquest post serà el que tancarà el llibre que faré d’aquest blog, les personetes creatives, i que són el Nil i el l Martí…

AGRAÏMENTS ESPECIALS A LES SEGÜENTS EMOCIONS QUE SURTEN AL POST I QUE ABANS DE CONÈIXER-TE NO SABIA QUE EXISTIEN O NO SABIA EXPRESSAR: tristesa, por, ira, angoixa, sorpresa, satisfacció, diversió, excitació, “asombro”, èxtasi, “fiero”, gratitut, elevació, alleujament i “naches”…i si rellegiu el post, a veure si les trobeu totes…

De totes maneres, però, l’últim nom que surti al llibre vull que sigui el teu…PER MOLTS ANYS MARIONA…