Hauria de ser dilluns.

O no. Vull dir que si escric post és perquè és dilluns. Però no. Ahir era dilluns. I avui és dimarts. El que passa és que vaig arribar a casa a les 22:15 h i em va fer mandra escriure el post. El blog és important per a mi. Ho va ser, ho és i, ho serà. El que passa és que hi ha dies que dius massa “sí”. De vegades són a curt termini. De vegades a mig. I de vegades a llarg. Però el que sí que sé, és que no hi ha falta de temps, hi ha excés de “sí”. Excés d’optimisme. I això té fàcil solució, no?

Anuncis