Estar sols.

I aquella necessitat d’estar sol. De no fer res. De no tenir res a l’agenda. Aquella necessitat d’un mateix. D’estar recollit. Deu ser que comença la tardor. I que ja intueixo el fred, tot i la calor.

Hi ha persones que necessitem més moments d’intimitat. N’hi ha que no. N’hi ha que els fa por. N’hi ha que se n’adonen que no s’agraden, que no es cauen bé. N’hi ha que tenen necessitat de compartir-ho tot i en tot moment. N’hi ha que els sembla que perden el temps. N’hi ha que volen i no poden. N’hi ha que poden i no volen.

Quan estàs sol els pensaments són més alts. En veu alta. No hi ha ningú que els pugui fer callar. Els que t’agraden i els que no t’agraden. Somniar despert o tenir malsons despert. Hi ha de tot.

A mi m’agrada passar estones sol. Connectat amb mi mateix. Socialitzant(me). Parlant(me). Escoltant(me). M’agrada i molt. Per agafar energia. Tinc una feina molt expansiva, molt de parlar, molt d’escoltar, amb molta gent i molt diferent, i nova. I necessito moments que siguin només meus. M’encanten. No em fa por parlar-me, ni escoltar-me, ni pensar-me.

M’agrada. Estar sol. Estar sols. Amb bona companyia. I des de que van néixer el Martí i el Nil visc aquests moments amb molta més força. Per agafar energia. Molta. Me’ls miro quan dormen. Són monos. Es desperten. També són monos…de vegades…. Els deixo a l’autobús de l’escola. Em quedo sol. Esmorzo. Llegeixo. Comparteixo. Sol. M’encanta. Deu ser que no em caic tan malament. M’agrado prou per compartir unes estones. I després ja els aniré a buscar a l’autobús. De tornada. Són tan monos!

Està passant. Ara.

Hi ha dies que estàs sol. Literalment. Després de 10 hores fent 2 cursos de Comunicació efectiva i PNL, arribes (arribo) a casa i, estic sol. Literalment. La Mariona a Malta i els nens, les Personetes Creatives, a Sant Andreu de Llavaneres, amb l’àvia. I jo, sol, a Manresa. Els trobo a faltar. Sí. No ho negaré. Estic bé. També. No ho negaré. Al cap i a la fi, són 3 dies. És transitori. Vaig a fotre’m una copeta de vi. A la vostra salut.

Estiu, estiuet,…

S’acosta el mes d’agost, i en el meu cas, les vacances, i les necessito! M’encanta la meva feina i tot i així les necessito. I m’encanta relaxar-me, estirar-me sense fer res, a la piscina o a la platja, i posar-me a prendre el sol. Bé, prendre, prendre, alguns conceptes canvien amb el pas del temps. Ai, volia dir, fills.

Comença la nova temporada…

Sí, senyors i senyores, senyores i senyors…ja ha començat la nova temporada….Jo, és que sóc molt de temporades!!!! Hi ha temporades per tots els gustos, i és que, cada època té les seves cosetes…

Noves temporades de sèries…se m’acumula la feina…se m’acumulen els episodis…Anatomía de Grey…The Big Bang Theory…Silicon Valley…The Walking Dead…esperant i desitjant House of Cards…per a tots els gustos…

…a l’hivern sóc molt d’esquiar…perdó…era molt d’esquiar…els meus esquís nous, per estrenar, de fa 4 anys i que, intactes, dormen a la seva bossa impecable al traster de casa, en són testimonis! Uns esquís comprats una setmana abans de saber que la Mariona portava el Martí dins seu i, que han quedat congelats…però no de fred! Casum l’ou!!!!

I és que jo, sóc molt de temporades, i quan comença el bon temps, sóc de terrasseta…temporada de terrasseta, de vermuts i de corredisses perseguint nens en bicicleta i/o patinet. També sóc d’aprofitar el solet de març i abril…a la nostra terrasseta…aquell sol que no et fa suar, i aquell sol que et fa fer més bona cara…de “guapo subío”…del que, parafrassejant Pastora, “cuando cierro los ojos se vé tó naranja”…el sol d’olivetes i escopinyes…mitja vida…per resumir…

I és que després arriba la temporada d’estiu, la que fins fa uns quatre anys em servia per desconnectar del meu dia a dia i em transportava a les illes gregues…a Madagascar…o a l’altra punta del món…i la que ara em serveix per connectar el meu dia a dia i em transporta a L’Escala…a la piscina…a la platja…als castells de sorra…al sol que fa suar…als nens que segueixen fent suar…a la família…a la Mariona…al Martí…al Nil…i als gelats de quatre culleretes i a les orxates de quatre canyetes…

Temporada de festes majors…de gegants i correfocs…ara…de les festes majors de dia…de les que abans no coneixia. Jo, em pensava que les festes majors eren de nit, i que els actes de dia només es feien per emprenyar la gent que vivíem la festa major de nit. I ara, resulta, que els actes de nit, de vegades, em penso que estan fets per emprenyar la gent que vivim la festa major de dia….Reconec que començo a semblar un iaio…de vegades…massa vegades…

I temporades per a tots els gustos, per a totes les èpoques de l’any i per a totes les persones…temporades de futbol per entrenadors de l’Olot…temporades de Gitanes per amics de Sant Vicenç…temporades de teatre per empordanenques, barcelonines i bagenques d’adopció…i moltes més temporades…temporades que s’acaben i que comencen…i tornen a començar…i tornen…i que, algunes tornen cada any…com quan comença la tardor…temporada de bolets? NO…a mi em fa tanta mandra anar a buscar/caçar/pescar/collir/recollir/maltractar bolets, que se m’escapen…

…no…comença la temporada de tardor de cada any…no falla…ja la tenim aquí…la que s’allarga de tardor a primavera…la nova temporada de tos…perquè no totes les temporades són tan agradables…Benvinguda/Malvinguda tos…ja ets aquí, i, de moment, és propietat del Nil…a veure si no li agafa gaire “carinyo” i la podem compaginar amb la temporada de llar d’infants el màxim possible, i jo, per si de cas, i veient la que s’està liant a la seva classe, estic optant per:

A) tirar-lo des del cotxe
B) la opció A) és la correcta…