Un diumenge (no) qualsevol…

Hola, som el Martí i el Nil i us farem un resum del nostre diumenge passat:

Quan et lleves un diumenge i el “plan” és pujar a Solsona a veure el Carnestoltes i els Gegants Bojos, sembla que serà un bon diumenge. Sobretot si tens 7 i 5 anys i et dius Martí i Nil.

Quan has quedat amb l’Adrià Pich, la Laura i el Marc, per compartir aquest “plan”, la cosa millora per moments.

Quan arribes a Solsona i no fa tan fred com han dit que faria, sembla ser que el diumenge seguirà anant bé.

Quan és hora de començar el ball dels Gegants i ens posem al costat de la vaqueta per entrar a la plaça al seu costat amb la mama, la cosa no pot fer més que millorar. Vol dir que ens podrem asseure a primera fila i ve(i)ure com ballen el “Xut”, l'”Olímpic”, el “Tòfol nano” i altres gegants bojos just al nostre davant. “Papa, el Xut és molt molt alt” em diu el Martí.

Quan és hora de dinar i te’n vas a l’Hostal Nou i menges macarrons i “llumillu” i gelat de postres, comença a ser un diumenge especial (NOTA: el braç de gitano que es va fotre la Mariona no estava malament tampoc…).

Quan mentre dines decideixen que podríem anar a les atraccions de la fira, s’està convertint en un dia perfecte. (NOTA: Obviarem el moment Martí de “només puc pujar a 3 atraccions?”, mirat de convèncer per mi tot dient-li que quan s’havia llevat al matí, les expectatives de pujar a unes atraccions eren de 0. Va ser un bon intent).

Quan puges a les atraccions i disfrutes com mai. Pujant i baixant. Donant voltes. Al tren de la bruixa (bruixa?). Als “autochoques”, el Nil, solet. Guanyant premis. Bé, el Nil va guanyar uns prismàtics que augmentaven 0,1 i a més eren més amples que els seus ulls. “Nil, ja et creixerà el cap i t’aniran bé” li dic. “Papa, els ulls no se’m separaran pas” em diu ell. Bona lògica.

Quan tornes. Tard. Cansat. Trobes cua. Te l’estalvies fent un camí més llarg. El Martí fent preguntes. El Nil, adormit. Arribes a casa i, per sorpresa, ens passem 3 hores amb el Ferran i el Biel. La cosa no pot acabar millor que tots 4 mirant dibuixos al sofà fins les 22 h de la nit.

Avui dilluns les 7:30 hores, la cosa ja ha canviat. Quina mandra. Semblaven adolescents després de sortir de festa. Tot arribarà. Que bonics que són. Quin diumenge més perfecte que vam passar. M’encanten.

Anuncis