Un dia d’aprenentatges especials…

Avui és un dia d’aquells que passaran a la història, a la història del Martí i del Nil. Avui, han assolit dos aprenentatges. Diferents, però semblants. La bici i nedar. Dos passos importants. Quan ells han volgut. Les casualitats, o no, han fet que les assolissin en un dia. Junts. Un al matí i l’altre a la tarda. I ho he de dir: Això reforça la meva creença que els nens aprenen al seu ritme, quan estan motivats per fer-ho i, sobretot, quan estan preparats per fer-ho. Deixem-nos estar de calendaris i comparacions.

Cada nen és un món. Un món preciós i ple de talents.

Els talents o(cul)ts…

M’encanta jugar amb el Martí i el Nil. M’encanta inventar-me jocs amb ells. Ahir mateix, amb el Martí, ens vam inventar un joc amb una cullera, un “tazo” de Minions i una capsa de cartró, i vam construir una catapulta. Divertit. I ell, va dibuixar-ne unes instruccions per si algun dia no recordàvem com es feia per jugar-hi. Impressionant. Em va encantar. I molt ben fetes, per cert. Una personeta creativa. 
Però hi ha un moment que em fa posar els pèls de punta quan jugo amb ells. Puc jugar a moltes coses, però hi ha un talent que dec tenir molt amagat, o directament, el dia que es va repartir aquesta destresa, jo devia estar distret parlant del revés o comptant les lletres de les paraules. No ho sé. Però la veritat, és que quan sento…
“Papa, dibuixa’m un/a (posa l’animalet verídic o mitològic que prefereixis)”
…jo ja començo a suar. Tindré moltes virtuts, o poques, no ho sé, però la de dibuixar, és una capacitat que no he acabat de desenvolupar. Ho reconec. I ja està. Sé fer altres coses. Però no tenen res a veure amb el dibuix…
  
 

De talents i 10.000 hores…

De vegades hi ha xifres que maregen…i la mateixa xifra ens pot instaurar una creença que ens limiti a fer alguna cosa per la qual en tenim un talent natural, una preferència…allò que m’agrada i que sé fer bé. L’ELEMENT que en diria Sir Ken Robinson.

La teoria del psicòleg K. Anders Ericsson, pot ser certa o falsa, vosaltres decidiu. Us pot semblar un número arbitrari. Molt alt. Molt baix. Molt limitant o molt motivador. Però el que sí que sembla cert, és que, a part del talent natural per alguna habilitat concreta, hi ha una altra part a l’equació que té en compte un valor importantíssim com pot ser l’esforç. I ja siguin 10.000 hores, o 20.000 o 500…el que se’n pot extreure és que si algun dia trobes el teu talent natural, el teu Element, a part de que t’agradi i que el sàpigues fer bé, si el treballes …n’acabaràs sent un expert. I aquí, i no em sap greu dir-ho…ningú no t’aturarà…ningú…

I jo, com a pare del Martí i el Nil, i la Mariona segur que també pensa el mateix, faré (farem) l’impossible perquè tots dos trobin el seu talent natural i s’esforcin per poder-lo desenvolupar i ser feliços. Que es converteixin en experts del que vulguin, del que els apassioni…experts en Felicitat!

Ericsson