Run(DAD)tastic…

 

Comença la temporada. Petita temporada. La meva petita temporada d’exercici. El meu entrenament personal particular. Com l’any passat. Durant 15 dies, porto el Martí a la piscina i el Nil a l’escoleta (ja us en vaig parlar l’any passat d’això). Pels neòfits, Manresa és una ciutat on si haguessis de muntar un “bicing”, hauria de ser amb mountain bikes o amb bicis elèctriques perquè té unes quantes pujadetes…o moltes. Si a això hi sumem que ara com ara hi fot una calor on l’estat corporal més habitual és “suat”, doncs fa que sigui cansat qualsevol trajecte una mica llarguet…

I avui us poso a la foto l’exercici que portava fet a les 09:00 del matí. No és la distància, són les pujades que he fet, més l’asfalt bonyegut, més les xancletes (que demà canviaré per vambes), més el cotxet amb el Nil…per sort, el Martí camina tot el recorregut.

Per fer-ho una mica més animadet provaré d’anar superant el meu rècord de temps, a veure si d’aquesta manera em diverteixo més fent el trajecte, perquè, és clar, llevar-se suat, seguir suant, esmorzar suant i arribar al coworking, suat, amb l’aire condicionat a temperatura de “tornar-se més jove o criogenitzar-se”, no pot ser bo de cap manera!

Per si algú s’anima, potser es podria fer una app…“Run(DAD)tastic” perquè els pares del món poguem compartir i tinguem uns rànquings de les nostres rutes de bon matí, i així no sentir-me tan pringat quan pujo per la Baixada dels Drets, el Carrer del Joc de la Pilota i el carrer Saclosa amb el Nil al cotxet, tot patinant amb el sol d’injustícia que ja tenim a Manresa. Crec que molaria. Podríem aconseguir que fos la App de referència per “Pares-que-acompanyen-els-seus-fills-i-filles-als-casals-d’estiu-i-a-les-escoletes-abans-de-les-9-del-matí”.

 

Per cert, ja us avanço que de cara a dijous he de triar post i no sé si fer “El Pinyaco del Martí” o “Llocs subtils de casa per fer-hi caca i/o pipi by Nil Bastardas”

Comença la nova temporada…

Sí, senyors i senyores, senyores i senyors…ja ha començat la nova temporada….Jo, és que sóc molt de temporades!!!! Hi ha temporades per tots els gustos, i és que, cada època té les seves cosetes…

Noves temporades de sèries…se m’acumula la feina…se m’acumulen els episodis…Anatomía de Grey…The Big Bang Theory…Silicon Valley…The Walking Dead…esperant i desitjant House of Cards…per a tots els gustos…

…a l’hivern sóc molt d’esquiar…perdó…era molt d’esquiar…els meus esquís nous, per estrenar, de fa 4 anys i que, intactes, dormen a la seva bossa impecable al traster de casa, en són testimonis! Uns esquís comprats una setmana abans de saber que la Mariona portava el Martí dins seu i, que han quedat congelats…però no de fred! Casum l’ou!!!!

I és que jo, sóc molt de temporades, i quan comença el bon temps, sóc de terrasseta…temporada de terrasseta, de vermuts i de corredisses perseguint nens en bicicleta i/o patinet. També sóc d’aprofitar el solet de març i abril…a la nostra terrasseta…aquell sol que no et fa suar, i aquell sol que et fa fer més bona cara…de “guapo subío”…del que, parafrassejant Pastora, “cuando cierro los ojos se vé tó naranja”…el sol d’olivetes i escopinyes…mitja vida…per resumir…

I és que després arriba la temporada d’estiu, la que fins fa uns quatre anys em servia per desconnectar del meu dia a dia i em transportava a les illes gregues…a Madagascar…o a l’altra punta del món…i la que ara em serveix per connectar el meu dia a dia i em transporta a L’Escala…a la piscina…a la platja…als castells de sorra…al sol que fa suar…als nens que segueixen fent suar…a la família…a la Mariona…al Martí…al Nil…i als gelats de quatre culleretes i a les orxates de quatre canyetes…

Temporada de festes majors…de gegants i correfocs…ara…de les festes majors de dia…de les que abans no coneixia. Jo, em pensava que les festes majors eren de nit, i que els actes de dia només es feien per emprenyar la gent que vivíem la festa major de nit. I ara, resulta, que els actes de nit, de vegades, em penso que estan fets per emprenyar la gent que vivim la festa major de dia….Reconec que començo a semblar un iaio…de vegades…massa vegades…

I temporades per a tots els gustos, per a totes les èpoques de l’any i per a totes les persones…temporades de futbol per entrenadors de l’Olot…temporades de Gitanes per amics de Sant Vicenç…temporades de teatre per empordanenques, barcelonines i bagenques d’adopció…i moltes més temporades…temporades que s’acaben i que comencen…i tornen a començar…i tornen…i que, algunes tornen cada any…com quan comença la tardor…temporada de bolets? NO…a mi em fa tanta mandra anar a buscar/caçar/pescar/collir/recollir/maltractar bolets, que se m’escapen…

…no…comença la temporada de tardor de cada any…no falla…ja la tenim aquí…la que s’allarga de tardor a primavera…la nova temporada de tos…perquè no totes les temporades són tan agradables…Benvinguda/Malvinguda tos…ja ets aquí, i, de moment, és propietat del Nil…a veure si no li agafa gaire “carinyo” i la podem compaginar amb la temporada de llar d’infants el màxim possible, i jo, per si de cas, i veient la que s’està liant a la seva classe, estic optant per:

A) tirar-lo des del cotxe
B) la opció A) és la correcta…