En quin moment la truita amb patates va deixar de tenir gust de truita amb patates?

Com es pot desprendre del títol, aquest és un post seriós. Molt seriós. Seriosíssim. De fet hagués pogut posar un altre títol, però és que m’estic menjant un entrepà de truita amb patates, i, de vegades, sóc molt bàsic.

De fet, quan dic que és un post seriós, no ho dic de broma. La frase és metafòrica. És un eufemisme. I fins i tot, abans de que algú la contesti, és retòrica (però sentiu-vos lliures de contestar-la si voleu).

De fet, estic impartint un curs de PNL a ACRA i, just avui, ha tocat (o he fet tocar) una de les meves sessions preferides: ELS VALORS. Quan es parla de valors es parla del que és important. Del que és important per a cadascú. És quan comencen les preguntes de veritat. Les que ens toquen. Ens hem tocat, una altra vegada, de forma metafòrica.

Hem descobert els valors de totes i cada una de les persones que fan el curs.

No només això, hem descobert que són la guia del nostre comportament i quanta (in)felicitat pot venir d’un (des)ajust entre els valors i la conducta.

No només això, hem descobert com Reconnectar una altra vegada amb els nostres valors d’una manera totalment vivencial.

I no només això, hem sentit Empatia de veritat. No la de “ah, sí, ja sé el que és l’empatia”. Hem deixat els valors de cadascú i hem agafat els de l’altre. Hem deixat el nostre mapa i hem agafat el de l’altre.

Ens hem mirat als ulls i tot ha canviat. Hem connectat des de l’important. Des del que ens mou. Des del “per a què” fem el que fem. i hem somrigut. Amb complicitat.

I d’aquí la meva pregunta de l’inici. Quan temps feia que no et feies aquesta pregunta…si te l’havies fet mai?

Doncs això?

En quin moment hem deixat de viure la vida com la volíem viure?

Anuncis

Aquests dies em costa concentrar-me…

Aquests dies em costa concentrar-me. Potser estic monotemàtic. Em costa pensar en altres coses. Ja sé que és un blog dedicat a les Personetes Creatives, però quan girin la vista enrera, crec que els agradarà veure i (re)viure aquests moments històrics.

Excés d’informació. Infoxicació que en diuen. I això, els meus nens ho noten, també estan una miqueta més alterats. No saben què passa però saben que passa alguna cosa. Ens senten cridar, riure, plorar, renegat,….Una miqueta de tot. Porto tants dies in(f)oxicat que avui us vull deixar una llista de valors que considero com a positius. Valors que m’agradaria que el Martí i el Nil es fessin seus. Hi ha molt d’odi corrent per aquí i per allà i no és el que vull que aprenguin. Per tant, quan estic amb ells miro poquet el twitter i així renego menys i així he de demanar menys perdó i així els he de dir menys que no es renega. Aquí va la llista. Feu-la vostra i compartiu-la. Feu-la més llarga. La font és bona, podeu confiar-hi:

Acceptació

Admiració

Afecte

Agraïment

Alegria

Alleujament

Amabilitat

Anhel

Anticipació

Atracció

Audàcia

Benestar

Bondat

Cautela

Compassió

Comprensió

Condolença

Confiança

Coratge

Creativitat

Curiositat

Desafiament

Desassossec

Desig

Devoció

Dignitat

Discreció

Emoció

Estima

Èxtasi

Fascinació

Felicitat

Fermesa

Flexibilitat

Fortalesa

Gallardia

Goig

Gratitud

Honestedat

Il•lusió

Innocència

Integritat

Joia

Lleialtat

Llibertat

Luxúria

Modèstia

Necessitat

Orgull

Perdó

Plaer

Protecció

Respecte

Riure

Satisfacció

Sentit de l’humor

Serenitat

Sinceritat

Sorpresa

Supèrbia

Tenacitat

Tendresa

Valor

Viure

Viure de sobres…

De debò que em passa pel cap…

De vegades, hi ha dies que em despullo. El blog ho té això. És un lloc públic on em penso que parlo en privat. Amb mi mateix. Com si fos un diari (que no he tingut mai). I em despullo. De l’ànima. Els pensaments més bons, i els més dolents. Allò que em cou i allò que em neguiteja. I de vegades, només de vegades, em venen aquests pensaments al cap. Deu ser que és una setmana tonta. Curta. Que vinc d’acabar un curs on hem treballat la reconnexió amb els propis valors. És la riquesa de fer de formador, que cada dia aprenc un munt de coses i connecto i (re)connecto. Amb l’essència. I quan tens fills, part de la teva (la meva) essència són ells. El Martí i el Nil. I llavors em poso tonto.

Acabats els 5 valors…un de regal!

M’encanten les sèries…i avui n’acabo una, de personal, la dels 5 valors que vull transmetre als meus fills. Us en recordeu de tots 5? La Curiositat, l’Honestedat, l’Amabilitat, la Creativitat i la Flexibilitat. I totes són importants per a mi, és qüestió de jerarquia, i totes són de primer nivell, i els poso en majúscula perquè s’ho mereixen. I s’ho mereixen perquè són vitals per a mi, per arribar a la FELICITAT (més majúscules!).

Ara bé. N’hi ha un, de valor, que és transversal i que és bàsic a la vida i que acompanya tots els demés, és el Sentit de l’humor. Aquell instrument que tenim les persones per resistir millor situacions que poden generar patiment. Beneficia la salut, física i psicològica. És el fer “groma” del Martí i del Nil. Poder-se riure d’ells mateixos amb una autoestima ben sana. En el seu nivell just, no en el nivell Cristiano Ronaldo.

És allò que ens allibera de tensions, ens relaxa i desenvolupa les emocions agradables i una actitud optimista davant de la vida.

Vull (o m’agradaria) que desenvolupin un elevat sentit de l’humor. Poder convertir les situacions més serioses en còmiques. Tenir un sentit autocrític i seguretat en ells mateixos.

Humor sa. Humor positiu. Riure. Somriure. Molt. S’encomana. Sentit de l’humor. M’encanta. Molt. Més que molt…

  

Flexibilitat (els 5 valors que vull transmetre als meus fills…)

“Estos son mis principios; si no le gustan, tengo otros”

Groucho Marx

M’encanta aquesta frase,i de fet, va lligada amb el proper post que faré…esteu al cas! 

Avui, el cinquè valor que vull transmetre als meus fills. Hem passat per la curiositat, la honestedat, l’amabilitat i la creativitat, i acabem per un dels meus preferits, la flexibilitat. I quan parlo de fleixibilitat, parlo de flexibilitat mental, de la capacitat d’adaptació. Crec que en un món canviant com el que vivim, les persones que són flexibles i s’adapten a les circumstàncies, són persones que acaben tenint més èxit (entenent èxit com l’habilitat de ser feliç).

Som persones, humans, amb un cervell evolucionat (en principi), amb un neocòrtex que ens deixa planificar el futur i enganxar-nos al passat, i, de vegades, també, viure en el present. De fet, el preu que paguem per tenir el cervell tan evolucionat és l’habilitat per no viure en el present gairebé mai. D’aquí la importància de la meditació i de prendre consciència del moment que vivim, el present, i valdria la pena practicar-la a diari. Només que dediquéssim la plena atenció al que fem a cada moment sense escapar-nos en el temps i/o en l’espai, ja faríem una gran feina. Diga’n-hi Mindfulness.

Doncs bé, avui ha tocat la flexibilitat. I com que tenim un cervell evolucionat, plàstic i que es pot adaptar, sóc del parer que estaria bé que el féssim servir i que n’utilitzéssim el màxim possible d’aquesta plasticitat. Si millorem la flexibilitat mental, gestionarem millor l’estrès, en particular, i reconeixerem millor els mapes mentals dels demés, aconseguint ser éssers més resilients i empàtics. Més feliços. Nosaltres, i la gent que tenim al nostre voltant.

  

Amabilitat (els 5 valors que vull transmetre als meus fills…)

  

Amabilitat: “Qualitat de ser amable. Tracte agradable i educat d’una persona”.

Ja anem pel tercer valor. Venim de la curiositat, passant per l’honestedat i avui toca l’amabilitat. I no us n’explicaré gaire coses. A algú li pot semblar que tampoc és un valor tan important com per posar-lo a la llista de cinc valors per transmetre als seus fills, però jo, tinc la creença que, costa tan(poc) esforç ser un “borde” com ser amable. I posats a triar, em quedo en ser amable. Prefereixo encomanar amabilitat i, a la llarga, viure un món on la gent siguem amables entre nosaltres. O sigui, una barreja de persones agradables i educades. No creieu que és prou important com per traspassar-ho als nostres fills?

Honestedat (els 5 valors que vull transmetre als meus fills…)

  

Honestedat (Viquipèdia): “És un valor humà consistent a com portar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix.”

Avui, el segon dels valors que vull compartir amb els meus fills. Si recordeu el primer, era la curiositat. 

Vull que siguin honestos, amb ells mateixos, que facin el que sentin que han de fer, que trobin el seu camí, que el busquin dins seu, que disfrutin, que facin el que els agrada, i quan hagin de triar el seu camí, que puguin decidir fer el que els apassiona i el que se’ls dóna bé de fer, que no triguin 41 anys a trobar el seu Element, que el trobin abans, i s’hi llencin. Sigui el que sigui. Que siguin honestos. Que no se n’oblidin. L’honestedat es nota. L’honestedat es transmet. I s’encomana.

Sigueu honestos…