Com es pot desprendre del títol, aquest és un post seriós. Molt seriós. Seriosíssim. De fet hagués pogut posar un altre títol, però és que m’estic menjant un entrepà de truita amb patates, i, de vegades, sóc molt bàsic.
De fet, quan dic que és un post seriós, no ho dic de broma. La frase és metafòrica. És un eufemisme. I fins i tot, abans de que algú la contesti, és retòrica (però sentiu-vos lliures de contestar-la si voleu).
De fet, estic impartint un curs de PNL a ACRA i, just avui, ha tocat (o he fet tocar) una de les meves sessions preferides: ELS VALORS. Quan es parla de valors es parla del que és important. Del que és important per a cadascú. És quan comencen les preguntes de veritat. Les que ens toquen. Ens hem tocat, una altra vegada, de forma metafòrica.
Hem descobert els valors de totes i cada una de les persones que fan el curs.
No només això, hem descobert que són la guia del nostre comportament i quanta (in)felicitat pot venir d’un (des)ajust entre els valors i la conducta.
No només això, hem descobert com Reconnectar una altra vegada amb els nostres valors d’una manera totalment vivencial.
I no només això, hem sentit Empatia de veritat. No la de “ah, sí, ja sé el que és l’empatia”. Hem deixat els valors de cadascú i hem agafat els de l’altre. Hem deixat el nostre mapa i hem agafat el de l’altre.
Ens hem mirat als ulls i tot ha canviat. Hem connectat des de l’important. Des del que ens mou. Des del “per a què” fem el que fem. i hem somrigut. Amb complicitat.
I d’aquí la meva pregunta de l’inici. Quan temps feia que no et feies aquesta pregunta…si te l’havies fet mai?
Doncs això?
En quin moment hem deixat de viure la vida com la volíem viure?
Aquests dies em costa concentrar-me. Potser estic monotemàtic. Em costa pensar en altres coses. Ja sé que és un blog dedicat a les Personetes Creatives, però quan girin la vista enrera, crec que els agradarà veure i (re)viure aquests moments històrics.
Excés d’informació. Infoxicació que en diuen. I això, els meus nens ho noten, també estan una miqueta més alterats. No saben què passa però saben que passa alguna cosa. Ens senten cridar, riure, plorar, renegat,….Una miqueta de tot. Porto tants dies in(f)oxicat que avui us vull deixar una llista de valors que considero com a positius. Valors que m’agradaria que el Martí i el Nil es fessin seus. Hi ha molt d’odi corrent per aquí i per allà i no és el que vull que aprenguin. Per tant, quan estic amb ells miro poquet el twitter i així renego menys i així he de demanar menys perdó i així els he de dir menys que no es renega. Aquí va la llista. Feu-la vostra i compartiu-la. Feu-la més llarga. La font és bona, podeu confiar-hi:
De vegades, hi ha dies que em despullo. El blog ho té això. És un lloc públic on em penso que parlo en privat. Amb mi mateix. Com si fos un diari (que no he tingut mai). I em despullo. De l’ànima. Els pensaments més bons, i els més dolents. Allò que em cou i allò que em neguiteja. I de vegades, només de vegades, em venen aquests pensaments al cap. Deu ser que és una setmana tonta. Curta. Que vinc d’acabar un curs on hem treballat la reconnexió amb els propis valors. És la riquesa de fer de formador, que cada dia aprenc un munt de coses i connecto i (re)connecto. Amb l’essència. I quan tens fills, part de la teva (la meva) essència són ells. El Martí i el Nil. I llavors em poso tonto.
M’encanten les sèries…i avui n’acabo una, de personal, la dels 5 valors que vull transmetre als meus fills. Us en recordeu de tots 5? La Curiositat, l’Honestedat, l’Amabilitat, la Creativitat i la Flexibilitat. I totes són importants per a mi, és qüestió de jerarquia, i totes són de primer nivell, i els poso en majúscula perquè s’ho mereixen. I s’ho mereixen perquè són vitals per a mi, per arribar a la FELICITAT (més majúscules!).
Ara bé. N’hi ha un, de valor, que és transversal i que és bàsic a la vida i que acompanya tots els demés, és el Sentit de l’humor. Aquell instrument que tenim les persones per resistir millor situacions que poden generar patiment. Beneficia la salut, física i psicològica. És el fer “groma” del Martí i del Nil. Poder-se riure d’ells mateixos amb una autoestima ben sana. En el seu nivell just, no en el nivell Cristiano Ronaldo.
És allò que ens allibera de tensions, ens relaxa i desenvolupa les emocions agradables i una actitud optimista davant de la vida.
Vull (o m’agradaria) que desenvolupin un elevat sentit de l’humor. Poder convertir les situacions més serioses en còmiques. Tenir un sentit autocrític i seguretat en ells mateixos.
Humor sa. Humor positiu. Riure. Somriure. Molt. S’encomana. Sentit de l’humor. M’encanta. Molt. Més que molt…
“Estos son mis principios; si no le gustan, tengo otros”
Groucho Marx
M’encanta aquesta frase,i de fet, va lligada amb el proper post que faré…esteu al cas!
Avui, el cinquè valor que vull transmetre als meus fills. Hem passat per la curiositat, la honestedat, l’amabilitat i la creativitat, i acabem per un dels meus preferits, la flexibilitat. I quan parlo de fleixibilitat, parlo de flexibilitat mental, de la capacitat d’adaptació. Crec que en un món canviant com el que vivim, les persones que són flexibles i s’adapten a les circumstàncies, són persones que acaben tenint més èxit (entenent èxit com l’habilitat de ser feliç).
Som persones, humans, amb un cervell evolucionat (en principi), amb un neocòrtex que ens deixa planificar el futur i enganxar-nos al passat, i, de vegades, també, viure en el present. De fet, el preu que paguem per tenir el cervell tan evolucionat és l’habilitat per no viure en el present gairebé mai. D’aquí la importància de la meditació i de prendre consciència del moment que vivim, el present, i valdria la pena practicar-la a diari. Només que dediquéssim la plena atenció al que fem a cada moment sense escapar-nos en el temps i/o en l’espai, ja faríem una gran feina. Diga’n-hi Mindfulness.
Doncs bé, avui ha tocat la flexibilitat. I com que tenim un cervell evolucionat, plàstic i que es pot adaptar, sóc del parer que estaria bé que el féssim servir i que n’utilitzéssim el màxim possible d’aquesta plasticitat. Si millorem la flexibilitat mental, gestionarem millor l’estrès, en particular, i reconeixerem millor els mapes mentals dels demés, aconseguint ser éssers més resilients i empàtics. Més feliços. Nosaltres, i la gent que tenim al nostre voltant.
Amabilitat: “Qualitat de ser amable. Tracte agradable i educat d’una persona”.
Ja anem pel tercer valor. Venim de la curiositat, passant per l’honestedat i avui toca l’amabilitat. I no us n’explicaré gaire coses. A algú li pot semblar que tampoc és un valor tan important com per posar-lo a la llista de cinc valors per transmetre als seus fills, però jo, tinc la creença que, costa tan(poc) esforç ser un “borde” com ser amable. I posats a triar, em quedo en ser amable. Prefereixo encomanar amabilitat i, a la llarga, viure un món on la gent siguem amables entre nosaltres. O sigui, una barreja de persones agradables i educades. No creieu que és prou important com per traspassar-ho als nostres fills?
Honestedat (Viquipèdia): “És un valor humà consistent a com portar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix.”
Avui, el segon dels valors que vull compartir amb els meus fills. Si recordeu el primer, era la curiositat.
Vull que siguin honestos, amb ells mateixos, que facin el que sentin que han de fer, que trobin el seu camí, que el busquin dins seu, que disfrutin, que facin el que els agrada, i quan hagin de triar el seu camí, que puguin decidir fer el que els apassiona i el que se’ls dóna bé de fer, que no triguin 41 anys a trobar el seu Element, que el trobin abans, i s’hi llencin. Sigui el que sigui. Que siguin honestos. Que no se n’oblidin. L’honestedat es nota. L’honestedat es transmet. I s’encomana.
De vegades miro i remiro l’Instagram i em surten fotos que no recordava. La majoria, especials, per això hi són. La majoria amb el seu significat, que, de ben segur que va variant amb el temps. Avui n’he trobat una que il.lustra a la perfecció un dels valors que vull traspassar als meus fills, el Martí i el Nil. Ho faig des de l’amor, i pensant que els poden ajudar quan es facin grans…
Els valors i les creences acaben conformant què farem a la vida, perquè ho farem i per a què ho farem. Són la nostra essència. Ens acaben donant una identitat, i, tot i que poden anar canviant durant la vida (i sort n’hi ha, de vegades!) ens regeixen el comportament i l’actitud davant de les coses que ens passen.
Avui, aprofito per recuperar una foto que il.lustri el primer dels valors que vull transmetre al Martí i al Nil…la CURIOSITAT! Aquest el tinc bastant fàcil, es tracta de no tallar-los les ales, perquè és un valor que porten incorporat de fàbrica i només necessitaran poder seguir experimentant i fer-se conscients de l’important que és seguir fent-ho quan creixin (m’ho aplico!).
És el primer post dels 5 valors que vull ensenyar-los. Foto il.lustrativa i petita explicació. I quan siguin grans, molt grans, i jo ja no hi sigui, que puguin remirar pel blog, vegin la sèrie de posts i puguin veure’s de ben petits…essent curiosos.
NOTA: En aquest cas, la foto és del Martí amb 9 mesos, provant d’arribar a un endoll quan gairebé no podia ni posar-se dret. A L’Escala. De vacances.
Sorpresos? En el seu moment a mi em va sorprendre molt pensar que no teníem un cervell tan especial com em creia. El cervell busca la seva pròpia comoditat i les seves rutines…prefereix tenir la raó que ser feliç (Mariona Homs dixit). Quina frase tan intel.ligent, que, per cert, ha sortit d’un cervell que està dissenyat per sobreviure…
Molt bé, i això quina relació té amb la PNL? Doncs que em serveix per explicar-vos una altra base de la PNL i, que, per cert, us l’estic explicant com un trencaclosques! A veure, per parts, la ProgramacióNeuroLingüística tracta de l’experiència personal subjectiva, i que és la relació que tenim cada persona amb el món on vivim i com el percebem mitjançant els nostres propis filtres. Aquests filtres són els sentits…vista, oïda, olfacte, gust i tacte…la cultura, el llenguatge, les creences, els valors, les experiències vitals…. La PNL ens diu que tenim una sèrie de programes al cervell i que alguns els tenim dins el nostre disc dur quan neixem (heretats), alguns són atàvics (corrent mental de tota la humanitat passada) i alguns són apresos des del moment que neixem. A mida que els anem repetint, el cervell crea uns camins que es van fent més sòlids i d’aquesta manera pot passar els aprenentatges a l’inconscient i es (i ens) fa! la vida més fàcil. Això té la seva part dolenta també; el fet de crear unes rutines tan fortes fa que quan aquest camí deixa de ser útil en un moment de la nostra vida, també és molt difícil canviar-les. La PNL ens ofereix una sèrie de tècniques per fer uns altres camins més forts que els que tenim fets i poder usar aquests camins nous que ens són més útils en el moment actual.
Gràcies als recents estudis sobre Neuroplasticitat cerebral, hem descobert que podem obrir aquests camins nous en qualsevol moment de la nostra vida, però també és cert que quant més plena estigui la nostra motxilla d’experiències, creences, prejudicis…més difícil és canviar-los. Metafòricament, no és el mateix desfer un camí rural que una autopista amb 5 carrils per cada banda. Tot es pot fer…però no es pot fer tot! Hem de pensar que el mateix cervell ens boicoteja ja que per fer-nos una vida més còmoda preferirà seguir fent el mateix que ha fet sempre…
Hem vist la part de Programació, la de Neuro…però i la de Lingüística? El cervell processa el que percep del món extern i ho filtra tal i com he dit abans. Un cop filtrat crea un pensament, que la persona pot verbalitzar en veu alta o no, però encara que només ho pensem, ho pensem en paraules! El llenguatge és la base de la comunicació intra i interpersonal i és la manera que tenim els humans (com a mínim) per expressar els nostres pensaments als altres.Segons com pensem, i, per tant, com parlem, mostrem una visió del món o una altra; i el que diu la PNL, és que, canviant el tipus de llenguatge que utilitzem podem canviar els nostres pensaments i com a resultat final, la nostra manera de veure el món! No us heu preguntat alguna vegada perquè ens costa tant d’entendre’ns amb gent que parla altres idiomes? No és només el llenguatge sino que és la visió que tenim del món i que és molt diferent l’una de l’altra.
Avui he obert varis temes, me n’he adonat, i els ampliaré en propers posts! però el que volia dir avui és que el cervell està dissenyat per sobreviure, sí; i per fer-nos la vida més fàcil, sí; però no oblidem que tot el que fa el cervell, és en benefici nostre! L’únic problema és que cada dia som persones diferents del dia anterior i molts dels camins i carreteres i autopistes que tenim al cervell queden obsoletes…que els canviem o no…és cosa nostra!
“La PNL ens dóna tota una caixa d’eines per poder construir nous camins quan els vells ja no ens són útils” Enric Bastardas
Les personetes creatives 