Grans preguntes de la història.

Això de tenir fills i que creixin es va fent divertit. Fan preguntes. Moltes. Divertides. Incòmodes. Molt incòmodes.

Context: Ahir estàvem sopant el Martí, el Nil i jo. A la cuina. Arrosset. El Nil amb pesto vermell. El Martí amb pesto verd. I jo…sense pesto, amb un raig d’oli. Un clàssic. Sóc viejuno. Tot esperant la Mariona que venia després de sopar. Sopar d’homes. Hahahaha. En un moment donat, entre broma i broma, el Nil aixeca el cap i em fa la pregunta que teniu a la foto adjunta:

“Papa, perquè et vas desapuntar de tenir fills?” Vaig estar a punt de caure del taburet. (NOTA: Després del naixement del Nil, la Mariona i jo, vam pactar que em desapuntava i per això em van practicar una vasectomia (llegiu llegiu el post que li vaig dedicar!), i els nens ho saben.). En aquell moment vaig pensar que no hi podia haver una pregunta més incòmoda i no sabia què contestar. Però dos segons després, el Martí em pregunta:

“Papa, i d’on venen els nens?”. En aquell precís moment vaig pensar que la pregunta del Nil no era tan incòmoda i que m’havia equivocat quan havia pensat que no hi podia haver una pregunta més incòmoda que la seva. Gràcies Martí perquè vas fer la primera pregunta més fàcil. Jo em vaig girar i vaig dir:

“Martí, el Nil m’ho ha preguntat abans, ja t’ho contestaré després” pujant una mica el to de veu perquè s’adonés que havia trepitjat la pregunta del Nil, i com fent-me una mica l’indignat i tot i resant perquè no se’n recordés d’aquí a una estona. I no. No se’n va enrecordar. Salvat. Ja ho tocarem més endavant. Vaig pensar que parlar de vasectomia i sexualitat en una sola conversa a l’hora de sopar, era massa per a mi i tot.

“Nil, Martí, em vaig desapuntar perquè amb 2 fills ja en tinc prou. M’encanteu. Molt. Però porteu molta feina. Us estimo”.

Vam seguir menjant arrosset. Cadascú el seu. En silenci. Bé, en silenci jo. Ells van seguir fent el rucot. Com ha de ser. Són nens.

Una vasectomia d’IKEA…

imagesIKEA, aquell lloc on quan hi vas amb la parella en pots sortir sol…sense la parella…cadascú pel seu cantó…després de discutir si al menjador hi queda bé aquell moble de nom indesxifrable (com cony ha tingut èxit amb aquests noms????) o l’altre moble amb un nom més indesxifrable…i que si blanc o si vermell o si negre…

IKEA, aquell lloc on quan hi vas amb nens…t’escaparies per la porta de darrera o la de davant o la del costat o t’amagaries a dins l’armari de nom indesxifrable de qualsevol color…

IKEA, aquell lloc on hi vaig a comprar mobles i surto amb uns coberts i plats de plàstic de colorets. Coses que no necessitem, i les coses que necessitem no les trobem…

IKEA, aquell lloc on hi acabem menjant…i m’encanta…no em fa vergonya reconèixer-ho!!! Tot i que a mi m’encanta viatjar amb avió perquè m’agrada molt el menjar que hi donen…digueu-me sibarita! Tinc el paladar de formigó…zero criteri culinari…A mi, si el menjar és rodonet, tovet i de colors…ja m’està bé…com els nens…i en això a IKEA en són els reis…
…amb el menú “standard” hi entren 15 mandonguilles i per 1 € més n’hi pots afegir 5, però…i treure’n?? No es pot?? Un paradís per mi…espectacular…i super bé de preu…no ens enganyem!
…ara bé…si hi vas amb nens (com a mínim amb els meus nens) acabes engolint el menjar!!! Suposo que per això és un menjar tan fàcil, perquè puguis menjar amb una mà (o sense mans si molt m’apures) i amb l’altra puguis estar pels nens!!!! En el nostre cas, comencem a menjar i al minut 1, el Martí i el Nil la comencen a liar. Hem hagut de treure els 5 ninotets de 4 peces cadascun perquè es distreguin…i…multipliqueu…5×4=20 peces escampades per terra!!!! Mires a les altres taules i semblen “Les famílies perfectes” amb nens i nenes asseguts menjant i sense cridar, i la meva família semblem uns “neandertals” menjant, cridant, aixecant-nos, essent mirats i fulminats per la família de la taula del costat que té dues nenes perfectament assegudes amb les dues natges clavades a la cadira,…i que deuen desconnectar quan arriba l’hora de dormir com si fossin robots…
La meva mirada torna a la taula i veig el Martí o no el veig perquè està recollint peces de sota les taules alienes. El Nil amb un nino, i, a sobre del nino, un tros d’aquella pastanaga groga que tenen a l’IKEA i que, curiosament, està bona. L’aigua, la meitat a l’ampolla i l’altra meitat a sobre de la taula. I plats començats, barrejats, per acabar, per no acabar, el salmó barrejat amb l’extraordinari pastís de formatge i, jo, fotent-me el tallat amb el vas d’aigua que havia begut el Nil, perquè ja no sé quants vasos diferents s’han d’agafar per anar reomplint, però la qüestió és que sempre arribo a la taula i em descuido alguna cosa…

…i el més fotut de tot és que hi tornem. Suposo que a l’IKEA, la gent segreguem l’hormona que segreguen les dones quan passen pel part, l’oxitocina, ( o han trobat la manera de llançar-la a l’ambient com si fos un perfum) i que fa que s’oblidin dels mals moments que hi passen, per així, poder tenir més fills…Deu ser que l’IKEA és el més semblant a la sensació de parir que podem tenir els homes:
És dur, quan hi estàs passant, et repeteixes que allà no hi tornaràs, però al cap d’uns dies, amb l’oxitocina a tope, i al cap d’uns 9 mesos d’haver-hi anat per última vegada, te n’oblides, caus en la temptació i hi tornes…demano “vasectomia d’IKEA” per no haver-hi de tornar!!!!