La vida es viu. I ja està.

Hi ha dues premises o teoremes amb les quals començo els cursos de gestió del temps. I una és el corol·lari de la primera.

Teorema:

Només tenim una vida. (Podríem entrar en disquisicions de corrents mentals, renaixements i budisme, però no hi entraré. Ja està).

Corol·lari:

Si només tenim una vida, tot el que no fem en ella, quedarà per fer.

Si estem d’acord, podem tirar endavant.

Doncs bé. Avui mentre faig un cafè amb llet a les 18 h de la tarda, el Martí és escalant al Pati Vertical de Manresa i, tinc el Nil adormit, estirat davant meu, veig una imatge que em defineix el que és la vida.

La foto que penjaré, l’he titulat: “La vida segons el Nil”. Hi esteu d’acord?

La curiositat va matar el gat, i va reviure la persona…

Alguna vegada m’haureu sentit a dir que un dels valors que em mouen, un dels més importants per a mi, és la curiositat. Doncs avui em repeteixo. Vull que el Martí i el Nil no perdin aquest valor. Per altra banda, natural en els nens i nenes des de que neixen. I si algun dia l’abandonen, els el recordaré. En faré una enganxina si cal. O un pòster. O un tattoo, que és un regal per a tota la vida, “pa lo bueno y pa lo malo”. O…el que sigui. La curiositat et porta a obrir la ment, a conèixer llocs nous, persones noves, feines noves, mètodes nous. La curiositat et fa viure. Et reviu si cal.

Hi ha 3 edats, la cronològica, la biològica i la mental. La cronològica és un conveni. L’aniversari. És la data de caducitat del nostre cos. La biològica la podem cuidar alimentant-nos bé, fent exercici, rient,…, tot i que part la tenim a la genètica (Només cal mirar al meu cap per sota de les gorres que porto). Però la mental, ai la mental! Aquesta és totalment subjectiva. Pots tenir 70 anys biològics, 80 de cronològics i 20 de mentals. Les combinacions són infinites, però l’única edat que depèn exclusivament de nosaltres, és aquesta última. I depèn, en gran part, de la curiositat. De les ganes de seguir aprenent. De les persones. De les coses. Dels llibres. De la vida. Cada dia és nou. Per estrenar. Cada moment és nou. Per estrenar. La curiositat. El meu mantra. Sí, la curiositat va matar el gat, però la curiositat reviu les persones. O les fa viure. Compartiu la foto adjunta i feu-la córrer. A veure si els curiosos del món convencem els que no ho són. La responsabilitat és nostra. Jo, començo la cadena!