Voltereta Challenge…

Els germans s’estimen…

Els germans es recolzen…

Els germans són còmplices de jocs…

Però, de vegades, un dels germans se’n riu de l’altre quan no toca o…sí que toca. No ho sé, tu ho decideixes després de llegir el post si tocava riure o no tocava…

Era un dissabte qualsevol i el Martí, el Nil i jo havíem sortit de cacera…de Pokémons (la Mariona treballava). De fet, el Martí i jo caçàvem Pokémons i el Nil feia l’animalot mentre ens seguia. Tot d’una, a la Plaça de la Reforma, baixant les escales que hi ha, el Nil s’entrebanca i comença a rodolar (NOTA: hi ha unes escales dobles, que són 10 graons, una mica de trosset pla i uns 10 graons més). Doncs com deia, el Nil al segon o tercer graó de dalt, s’entrebanca, i comença a rodolar escales avall. Era com a càmera lenta. Ni el Martí ni jo vam poder reaccionar a temps. I, per sort, hi havia el replà. Després de 2 o 3 volteretes, amb una escena semblant a la del cotxet de Los Intocables de Elliott Ness, va parar-se. Es va incorporar. Em va mirar i es va posar a plorar. De l’ensurt, és clar. El vaig abraçar. No s’havia fet res…Thank God!!!! I el Martí, en veure que no s’havia fet res, es mira el Nil i li diu: “Ei Nil, has fet un Voltereta Challenge, en honor al Bottle Flip Challenge, of course!!!!!!!. Immediatament, el Nil va parar de plorar, es va posar a riure i jo, també. Una bona gestió d’una mala situació. Cortesia del Martí i el seu agut sentit de l’humor. Cada dia s’assembla més a mi. Quin nanu!!!!