“Papa…queda’t una miqueta…”

snap

Els que som pares i mares ens hem adonat…des que ho som…que hi ha un tema recurrent i canviant en les nostres vides i que a la nostra vida passada (i em refereixo a la vida pre-fills…no parlo de reencarnació!) obviàvem totalment, i que és, genèricament, “Les nits i la mare que les va parir”. Ja hi he dedicat algun post a aquest tema, però com que és una situació molt dinàmica, pot fer varis girs inesperats mentre els nostres fills van creixent.

En el meu cas (nostre, amb la Mariona) tenim el cas del Martí, que està a punt de fer 3 anys i que, des de fa uns mesos, s’ha inventat una frase per quan el portem a dormir: “Papa, queda’t una miqueta”. He de dir que, de vegades, també la fa servir quan el porto a l’escola, però no és tan habitual, i, crec, que fa dies que ja no li sento dir….A l’escola ha passat de dir-la a entrar a classe amb la bata a mig posar perquè vol anar corrents a jugar amb els seus amiguets…

Em centraré! Quan arriben les 22 hores…tocades…que vol dir que, de vegades, són les 22:30…i després de varis intents nuls de desenganxar el Martí de l’iPad on ha vist per desena vegada el mateix episodi de la PeppaPig en , posem per cas, polonès (YouTube és un misteri i el meu fill gran…també. Encara que, ara que hi penso, la mirada del Nil és més inquietant…”The quiet Man” que li diu el seu padrí Jaume), aconsegueixo que s’aixequi del sofà, faci un petó a la seva mare (o la seva mare aconsegueix que s’aixequi del sofà i em faci un petó a mi) i anem caminant cap a la seva habitació. Sempre al mateix lloc, a mig camí, em mira, i em deixa anar: “Papa, queda’t una miqueta”.

L’explicació de la frase és: acompanyo el Martí al seu llit, el tapo, es destapa i jo m’estiro al seu costat…una miqueta. Aquí és on el significat de la frase sol ser una mica enganyosa, perquè una miqueta poden ser ben bé 10-15 minuts. Jo, espero, atent, que canvïi la seva respiració a més profunda, com diuen els manuals del pare perfecte, i que vol dir que ja s’ha adormit, i quan trec la seva mà de sobre la meva cara i faig la intenció d’anar al menjador a seguir mirant el capítol d’estrena de The Walking Dead, m’etziba, d’immediat. “Papa, queda’t una miqueta”. Però, a veure…no resulta que quan canvien la respiració vol dir que estan adormits!!! El Martí porta incorporat un detector o, millor dit, m’ha implantat un microxip que detecta quan em poso en posició vertical per despertar-se!! Potser el que hauria de provar és de sortir de l’habitació reptant com una “snake” que diu ell (coses del YouTube suposo).

He de reconèixer que sembla llest el xaval i ha anat millorant la frase i la comunicació amb nosaltres, els seus progenitors, i ara, depenent de les seves necessitats, ja em pot arribar a dir: “Papa, queda’t quatre miquetes” posem per cas. I, “al tantu”, que si m’aixeco del llit quan m’ha dit “només” 3 vegades la seva gran frase, em diu: “Papa, encara no són quatre miquetes!!”. Sent optimista, m’he adonat que sap comptar…i que té memòria…i que em peto de riure…

…i també he de reconèixer que m’encanta…i que ja espero que s’acabi el dia per començar el joc d’anar o no a dormir, per si avui m’adormo al sofà, per si avui no t’hi adorms perquè no és cap de setmana, per mirar com es frega els ullets mentre em diu que no té son (ai fill! si sabessis que tant la teva mare com jo sabem PNL), per acompanyar-lo agafats de la mà fins al seu llit i per sentir: “Papa, vull que et quedis una miqueta que jo t’estimo molt” mentre em posa la mà a la cara com si fos un sensor de moviment i per assegurar-se que jo…em quedaré una miqueta…i les que facin falta…

Imatge

És (serà) Facebook el nou Google?

20130123-195813.jpg

El post d’avui és un xic arriscat perquè tracta de previsions de futur, i quan parlem de futur, parlem de risc. I corro el risc que aquest post sigui el “make-me-laugh” d’aquí a uns anys.

Fa un temps que dono voltes a Facebook i a Google i com les xarxes socials han entrat a les nostres vides. Primer semblava que eren un “a més a més” a part de la resta de la xarxa. Hi havia Google amb el seu buscador, i llavors les xarxes socials, per fer coses diferents.
Però cada vegada he vist que Facebook s’acostava (o volia acostar-se) més a Google. I començo a veure que més que dos móns a part, comencen a ser competidors.

La gent de la meva generació, quan busquem una cosa a Internet, el que solem fer és anar a Google (si no el tenim per defecte com a pàgina inicial del navegador), i buscar qualsevol pàgina allà…i funciona! I bé!! I s’han sabut posicionar molt bé per sobre d’altres buscadors com Yahoo o Bing.
L’altre dia vaig llegir un estudi que deia que més d’un 70 % dels joves menors de 34 havien buscat l’any passat els viatges mitjançant Facebook!!!!!

I això em porta a l’última novetat que ha presentat Facebook, Graph Search. És el seu buscador social i que, de moment només està en fase beta i en anglès.
El que tracta de fer Facebook des de fa temps, i amb bastant encert, és que la gent que entri a la seva xarxa (mai tan ben dit) social no hagi de sortir-ne per res. És cert que, de moment, no vol competir amb el buscador de Google, però representa, per a mi, un canvi de paradigma. La gent som cada vegada més socials, i preferim, en general, les recomanacions d’amics i coneguts. Amb això vull dir que, si vols anar de vacances, abans et creuràs un amic que una recomanació de TripAdvisor o del propi destí on vols anar. I en això es basa Graph Search. La gent que busqui alguna cosa, per exemple un destí a Tailàndia, posarà: amics que han estat a Tailàndia, i li sortirà la gent que hi ha estat i podrà demanar recomanacions o qualsevol cosa que se li acudeixi.
La idea de Facebook és que no surtis del seu ecosistema. I si a la recomanació hi ha el link a una web que el teu amic ha fet servir, ja no passaràs per Google (a més, cal recordar que la majoria de URLs són personalitzables i cada vegada més fàcils de recordar!).

A tot això vull afegir-hi que Facebook va comprar Instagram ara farà un any, una xarxa en constant creixement (menys l’últim trimestre per un malentès d’ús i privacitat de les imatges).

I Google??? Doncs, a veure, Google ja té YouTube, que és la xarxa (de moment) amb més usuaris a l’hora de compartir videos. Però s’ha estavellat una vegada rera una altra quan ha volgut acostar-se a les xarxes socials. Ha fet varis intents que han hagut de cancel.lar, i l’últim que tenen és Google+. Una xarxa, visualment i amb un funcionament impecables. Amb molts serveis, com els Hangout, realment útils, però que, o no han sabut vendre bé, o realment la gent té mandra de començar en una altra xarxa.

Facebook, de moment, no pot competir amb Foursquare amb el seu servei de geolocalització. No tot ho fan bé, però…déu n’hi dó!!!! De moment el servei de mapes que dóna és Bing de Microsoft. I aquest no és l’únic revés de l’excel.lent mapejat de Google, Google Maps, ja que Apple té el seu (ja el milloraran, ja!) i Nokia té Nokia Maps, que també és molt bo.

Les veus més crítiques diuen que va de baixa, ja que està perdent usuaris. Però la realitat és que és la xarxa social on la gent hi passa més hores al mes. Som més de 1.000 milions d’usuaris ( 1 de cada 7 persones al món hi té compte!!!!! ) i crec que la pèrdua d’usuaris és creixement/decreixement natural de la xarxa social més madura. És normal i lògic que passi.
I a més, en un món canviant com aquest, una xarxa que porta des del 2004 amb bona salut, ja té la meva bendició…

I el més dolent de tot això, és que més que haver-hi més diversitat, sembla que tot es polaritza cap a un o cap a l’altre, i que pot ser que passem d’un monopoli de Google a un monopoli de Facebook.

I no ens podem oblidar de la immensa base de dades que gestiona Facebook ( amb permís de Linkedin ), ja que si vé Google en sap bastant dels nostres gustos, crec que Facebook d’aquí a poc, ens trobarà el regal perfecte per nosaltres o per fer amb algú, amb tanta informació com li donem ( no deixem ), gratuïtament!.

Amb tot això vull dir que, tot i que potser m’equivoco, hauríem de mirar els navegadors de la gent més jove ( els que encara naveguin amb portàtil, perquè cada vegada s’accedeix més a internet amb smartphone o tablet ) i veure si la pàgina d’inici és Google o Facebook.

S’admeten apostes!!!