Avui, la meva paternitat comença una nova etapa ja que la meva dona acaba la baixa de maternitat i, per tant, em tocarà més estones amb el Nil…però no em refereixo a estonetes sino passar-hi els matins o les tardes quan ella treballi…
I això ja és un pas més perquè fins ara, jo em dedicava al Martí, gairebé exclusivament i ella al Nil, gairebé exclusivament. Ens repartíem les feines, som un equip!!!!
Però ara em tocarà dedicar-me uns matins i unes tardes a la setmana, exclusivament, al Nil. He passat de ser agent passiu, que vol dir ser al Departament de Logística de casa (portar kleenex, tovalloles, bolquers, netejar, mirar la TV mentre li dóna el pit, mirar l’iPad mentre li dóna el pit, mirar l’iPhone mentre li dóna el pit,…) ; a ser agent actiu, que vol dir, donar-li els biberons, canviar-li els bolquers, els pitets, els bodies, els pijamets, posar-li els medicaments (sí, encara té bronquitis), treure-li els mocs (volia dir moquets, però no! Són mocs!) i esquivar totes les vegades que treu la llet.
Primer de tot, no us deixeu enganyar per les mares: el nen no és tranquil!!!! És ella que té pits i que són anestesiants!!! I nosaltres no en tenim…teniu-ho en compte!!!
He de dir que me n’he sortit prou bé. Els danys col.laterals són: dos bolquers bruts, dos pitets bruts, dues tovalloles brutes, el meu jersei brut i el meu segon jersei net amb una taca, però aprofitable…a més, el nen no m’ha caigut a terra tampoc!!!!
La part dolenta és que ha estat dedicació exclusiva…no he pogut fer res!!! El Nil ha menjat i ha dormit…sí i no ha fet caca…no, i ja fa dos dies, per cert…però ni ha menjat ni ha dormit tot el que jo volia…
No us vull avorrir amb detalls tècnics d’alimentació de nadons, però la qüestió és que ha menjat força bé però també ha tret força bé. I això es converteix gairebé en un concurs d’endevinar quan trigarà a treure el biberó i com ho farà. Si ho farà mentre li canvio el pitet (gairebé segur) o mentre me’l poso a l’espatlla perquè faci el rotet…
Jo ja veig el secret de la meva dona…li dóna el pit!!!!!! I a mi no m’està permès ja que donar la llet dels homes pot portar problemes legals…i això és un handicap perquè el pit de les dones és una barreja perfecte d’envàs, aliment i xumet, que els homes no podem igualar de cap manera sense haver d’entrar a la presó si ho fem…
Normalment se li adorm al pit, i encara que li doni suplement de biberó, se’l torna a posar al pit i ja el té ben fregit!!!! El deixa al sofà i…adormit del tot!!
En el meu cas, jo li dono el biberó com puc (està molt acostumat al pit): ara al sofà, ara caminant, ara a poc a poc, ara més de pressa i ell que se’l fot com pot!!!! De fet, jo penso només en el canvi d’envàs (biberó vs pit) i l’entenc perfectament! Triga tant a beure-se’l que se li refreda i tot!
I llavors vé el moment de dormir…a la meva dona se li adorm gairebé dues hores allà al sofà, i jo he aconseguit que dormís mitja hora en dues vegades i la meitat del temps a sobre meu…
La primera vegada se m’ha adormit a sobre i quan, un quart d’hora després, l’he deixat al llitet (amb el xumet inclòs), tan bon punt li he tret les mans de sobre, s’ha despertat…amb uns ulls oberts que feien por i tot.
Segon intent…amb el biberó a la boca…ha funcionat!! Se m’ha adormit totalment i ara he fet la tàctica de deixar-lo al sofà, i sí, ha funcionat…s’ha adormit…uns 20 minuts, perquè he tingut la mala sort que ha fet un rot, ha tret una mica i llavors s’ha despertat…
De debò és el mateix nen que té a sobre la meva dona tot el dia? O me l’ha canviat? O vist des de fora tot sembla més fàcil i quan ho fas tu t’adones que no ho és i que la meva dona fa una feina increïble amb el Nil?
La veritat és que no ho sé, però sí que serveix per unir-me més amb ell. I és que no hi ha res que uneixi més que portar-lo a sobre sis hores seguides!!! He de dir a favor d’ell que gairebé no ha plorat…és un solet…però no li perdono que m’ha deixat sense veure l’últim episodi de The Walking Dead, i això que el tenia preparat a l’iPad.
Demà el veuré…potser…i sino em miraré el Nil perquè em reconforti amb els seus somriures cada vegada que li apropo el biberó a la boca com volent-me dir: “papa…que no t’adones que no tinc gana, que no cal que ho provis cada cinc minuts”…
Les personetes creatives 