Calendari d’Advent: dia 10

De vegades em pregunto perquè el Martí i el Nil parlen com parlen. I em pregunto de qui treuen algunes expressions, bensonants i malsonants. I em pregunto com és que parlen d’una manera i no d’una altra. I com ja podeu suposar, són espongetes que es queden amb com parlem els seus pares i mares. I va, i avui pel carrer, sento un pare que etziba la frase que he posat a la infografia. Tan alegrement. Tan inofensiva. Tan absoluta. Tan: sino hi ha tabac, el dia és una merda. I els cervells plàstics dels nostres nens i nenes, anar fent i podant connexions sinàptiques dels seus cervellets.

I que consti que no és un judici. Només una descripció. Però jo, per si de cas, al del bar (fort perquè es sentís), he dit: “Quin dia més bonic amb aquest solet que fa avui”. A veure si compensava una mica el mal dia del pare d’aquell nen. 

Si algun dia em sentiu dir-ne alguna d’aquestes, podeu compensar-ho. Us ho agrairé molt! Apa siau. M’he quedat descansat!