De padrins i aniversaris…

Avui faré un post dedicat…dedicat a una persona que està lligada a la vida del meu fill Martí per sempre, i per decisió d’aquesta persona, que en el moment de prendre-la tenia només 9 anys…és el Biel!!!

L’avantatge de tenir bons amics que tinguin fills amics abans que tu, és que t’ensenyen moltes coses i t’aconsellen quan tens els propis. I a més, els fas cas, perquè veus com eduquen els seus fills i perquè veus en quines persones s’estan convertint. I penses, ja m’agradaria a mi fer-ho tan bé com vosaltres!!!! Aquests amics en concret, són el Xavi i la Sílvia, i els fills en concret, el Biel i la Jana.

Però avui no parlaré dels meus fills…bé, sí, però no seran els actors principals. El Xavi i la Sílvia van ser les primeres persones de saber que estàvem embarassats; de fet gairebé abans que jo!!! I quan ho vam dir als seus fills, van fer salts d’alegria, estaven molt contents!!!!!

Me’n recordo el dia que va néixer el Martí, i me’n recordo que el dia següent van arribar a l’habitació tots quatre i el van agafar (d’un en un, és clar). I quan li va tocar el torn del Biel, va dir: que puc ser el seu padrí???? Vaaaaaaaaaa…que puc????

Ho vam parlar entre nosaltres i amb els pares d’ell, com a padrins “usufructuaris” fins els 18 anys del Biel, i vam quedar que li diríem que sí, que podia ser el seu padrí. Això sí, li vam explicar tot el que comportava el fet de ser padrí i va acceptar.

I aquesta és la petita història de com el Martí, quan va a casa del padrí, va a casa d’un nen que el torna boig, i que no l’hi diu pel nom sino que li diu padrí!!!!

I és la petita història d’un nen que avui fa 12 anys i que ja no és tan nen…

I és la petita història d’una família que de ser boníssims amics, han passat a ser família…

I aquest vespre anem a cel.lebrar l’aniversari del Biel…i el Martí quan el vegi, se li tirarà als braços…com sempre…

Moltes felicitats Biel…t’estimem molt!!!!!!!