Fer plaça fa vacances.

Ha arribat l’estiu. Ahir era dilluns. Va arribar l’estiu. Vam sopar a plaça. La nostra terrassa gegant. Fer vida de plaça. Ens encanta.

La Plaça Major. Ahir vam sopar al Toni’s. Però també ho fem al Do-ut-des. O fem el vermut al 1913. O sortim de la plaça i ens arribem al Quinze. O al Santa Rita. O al Rostoll. Ens encanta la vida de plaça. La vida de carrer. Demanar el sopar mentre els nens juguen.

– “Si us plau, aparteu-vos a fer el Botella challenge més lluny de la gent, que molesteu. Aneu a sota de l’Ajuntament. No podem jugar a pilota, que està prohibit. Sorry. No ho entenc nens”.

Cerveseta. Fa estiu. Fa molt estiu. Fa vacances. Fer la cervesa a la plaça fa vacances. Menjar braves fa vacances. Menjar una torrada de formatge de cabra amb melmelada fa vacances. Menjar una hamburguesa del Quinze amb “jalapeños” entre setmana fa vacances. I pica. Molt. I m’encanta. Fa vacances. Les places fan vacances.

Els nens juguen. S’estiren per terra. Estan avisats:

– “Quan arribem a dalt directes a la banyera”. Més val això que no pas no deixar-los tirar per terra. Els genolls queden negres. Les mans queden negres. La roba queda negra. La plaça queda una mica més neta. I sorollosa. La plaça s’omple de crits i riures. I algun plor. La plaça s’omple de vida. Comença a fer olor de vacances.

Arriben les braves. Els entrepans. Els “xocos”. Va arribant tot. Fotem un crit als nens. Venen. Mengen. Tornen a jugar. Tornen a menjar. Van fent. Parlem de les vacances. Fem una llista de setmanes i activitats. Ara Sant Joan. Ara “casa l’àvia”. Ara muntanya. Ara platja. Ara parcs aqüàtics. Ara tot. Ens encanta parlar de les vacances. Gairebé tant com fer-les. Comença a fer olor de vacances…

…baixar a sopar un dilluns a baix a la plaça. La Plaça Major. Fa olor de vacances. Acabem el sopar. Ens enduem les croquetes del Toni’s, boníssimes, que han sobrat, dins d’un tovalló cap a casa. Un crit. Dos crits. Els nens venen. Obrim la porta de casa. La plaça queda més silenciosa.

Places. Ens encanten. De la banyera ja en parlarem un altre dia.