A uns nens de 6 i 4 anys, com podrien ser el Martí i el Nil, els deixes sols una estoneta, amb ingredients culinaris a la vista, i al cap d’una estoneta, t’han fet una sopeta (la de la frase de la foto adjunta) per llepar-se’n els dits. Bé, els seus dits, perquè jo…no la penso provar. Ara entenc perquè ells no volen provar depèn de quines coses i diuen que són “asco’. Quan els he dit que com és que això s’ho foten i el que els donem la Mariona i jo, no; va el Martí i em diu: “Perquè això ho hem fet nosaltres”. Vaja, en resum, que el seu criteri gastronòmic és millor que el dels seus pares. Pot ser. Però deixeu-me que ho dubti. O no.
PS: Tornar d’escriure el post a la terrasseta on estaven fent la sopeta i trobar-se-la plena d’aigua, amb tots dos corrent despullats amb dues ampolles d’aigua mentre criden que s’estan banyant. Està passant. Ara mateix. I quan torni, no sé què em trobaré. No he cridat. Respiro. 1, 2, 3, 4,…
Les personetes creatives 