Eruga.

Que extranya. Així escrita. Se’m fa extranya. Eruga. Ho he hagut de buscar al diccionari. Se’m fa extranya. Eruga. Eruga. Eruga. No sé…

Sempre que penso en formació, penso en (trans)formació. I quan penso en transformació, em vé al cap l’eruga que es converteix en papallona. Ja sé que la metàfora és molt antiga. Però les erugues (que extrany que queda…) es segueixen transformant en papallones. Funciona.

Sempre que penso en fer una formació, penso en la (trans)formació. Penso a crear un espai de pensament. De parar. De no fer. Ja fem massa. Ens passem el dia fent. I, en canvi, en general, ens donem poc permís per no fer res. Per pensar. Per pensar què fer, és clar. Procuro que les (trans)formacions siguin espais de reflexió. Reflexió per al canvi. Per a la transformació. Per créixer. Per millorar. Per…a ser més feliços i felices.

Sempre que penso amb el Martí i el Nil, penso en la seva (trans)formació, i com el seu aprenentatge, ja sigui a l’escola, a l’insti, a la universitat o mirant videos de Youtube, els serveixi per convertir-se en papallones. Precioses. Amb molts colors.

Les persones ja ho som, de papallones. Només ens fa falta mirar a dins. Donar-nos permís per parar i pensar. I sentir, és clar. Sentir i pensar. Pensar i sentir. I després, fer.

Els canvis, les (trans)formacions, només són part de la recerca del nostre jo autèntic. Deixar sortir qui som realment. Amb tot el potencial. I amb les seves limitacions.

Jo no crec que les persones canviïn. Jo crec que les persones es van tornant autèntiques. Fins que acaben sent una papallona. Que ja eren, però no es veia. No la vèiem. Estava embolicada. De vegades, amb moltes capes. El canvi, com amb les erugues, ha de venir des de dintre. Des de fora, no funcionarà.

Un mestre, un formador, un conferenciant, només ha de fer pensar la manera COM les persones troben el seu PER A QUÈ i acabin fent un QUÈ que els permeti alliberar-se del que els embolcalla. Ha d’inspirar el canvi.

I de papallones, n’hi ha moltes. Infinites gairebé. Totes boniques. Totes diferents.

Tinc ganes de veure les papallones del Martí i del Nil. Precioses, segur. Diferents, també. D’això es tracta.

Eruga. Quina paraula més extranya.