L’atzucac quàntic…(no ens hem saltat cap Llei, bé, si, les de la física clàssica)

A alguns catalans, als independentistes, de fet, com jo, se’ns acusa de voler trencar la unitat d’Españññññññññññññña. Un estat que, com tothom que hagi llegit els meus posts anteriors, sabrà que va néixer només uns anys després de la creació de la Terra, de l’arribada de la vida i de l’unicontinent Pangea, ara farà uns 4.100.000.000 anys, milió amunt milió avall.

També se’ns acusa d’adoctrinament dels nostres fills i filles a les escoles. Bàsicament el que fem és donar-los una educació basada en el respecte, amb la transmissió d’unes creences conscients i inconscients, que s’adeqüen, ves per on, a la realitat del poble català. Per exemple, els ensenyem català! I, ep! A llegir-lo i a escriure’l perquè el puguin parlar en els seus cercles íntims i no tan íntims, i, de vegades, si volen, per tocar els nassos…perquè no! I, escolta, que també aprenen castellà, coi! Perquè el fan a l’escola i perquè el senten al carrer. Que ja n’hi ha prou de tantes mentides, cony! Que sembla que pel sr. Albiol, tots anem pel carrer fent servir Ailàs, reconxos i atzucacs, joder!

Però bé, posat el contexte necessari, avui vull parlar d’una altra cosa molt més greu que estem fent els catalans. De fet, crec que estem revolucionant el món tal i com el coneixíem. Ens hauran de donar el Premi Nobel de Física. Al president Puigdemont, sobretot. Aquest Premi Nobel seria per la demostració que les Lleis de la Física Quàntica apliquen al món supratàomic. Per primera vegada a la història una Llei de la Física Quàntica ha funcionat en el món visible. I això sense acceleradors de partícules, hadrons i bosons de Higgs! Només parlant! Aquesta Llei és la que diu que una partícula pot ésser en dos llocs a la mateixa vegada. Dos estats que són incompatibles poden succeir al mateix moment. És molt trencador això! És la Independència de Schrödinger (Si voleu conèixer les bases de la física quàntica, us emplaço a aquest post).

Però, a veure Sr. Puidemont”, diu en Rajoy, “Ha declarat la independència o no?”. La resposta és Sí i No. Els dos estats són possibles. Catalunya es mou per les Lleis de la Física Quàntica, per tant, no ens hem saltat cap Llei, o sí, universal, i Espanya, segueix amb les Lleis de la Física Clàssica, sense entendre que la nostra realitat és diferent. Som independents i no som independents a la vegada. Ens haurem d’acostumar a conviure amb aquestes lleis que, els nostres àtoms catalans ja coneixen des de fa anys i panys. Ara només hem organitzat tots aquests àtoms en molècules, les molècules en persones i hem adoptat les lleis que els regien. Som petits però molt moguts! Avantatges de ser petits!

Sino en teníem prou en ser acusats de 30.000 coses, ara, ens podran acusar, també de saltar-nos les lleis de la Física Clàssica, i aquí, deixeu-m’ho dir…no hi ha fiscal que s’hi atreveixi! No m’imagino el TC invalidant la física quàntica. De fet, primer l’haurien d’entendre per fer-ho!

Un cop dit tot això, ens adonarem de perquè tenim certs problemes amb la Independència i no s’acaba de veure un final cert. Tot té a veure amb les lleis que regeixen el procés:

– No és possible saber, a la vegada, la posició i el moment del procés. Per tant, només podem saber on som i no on anem, o saber on anem però no on som. (NOTA: Sr. Rajoy deixi de llegir a partir d’aquí, sino ho ha fet abans). Això explica la dificultat número 1 actual. No es poden medir les dues coses alhora. Som en un atzucac, propi de la definició legal quàntica. L’atzucac quàntic.

– Existeixen diferències perceptibles entre els estats lligats i els que no ho estan. Obvi.

– L’energia no s’intercanvia de forma contínua sino en salts quàntics. La informació va en uns paquets anomenats quants. En el cas de la independència, aquests paquets es transmeten cada 2 o 3 dies des de posicions dels estats diferents. D’aquí cap allà i d’allà cap aquí.

– I, per últim, l’equació de Schrödinger. Aquella del gat. Aquella que diu que fins que no hi hagi un observador extern, la possibilitat que la independència sigui viva o morta és la mateixa. I és clar, el president Puigdemont, que ho sap, busca un mediador, extern, algú de fora, que determini amb la seva medició, si la independència és viva o ha mort. Riscos de la física quàntica.

Com acabarà tot això? No ho sé. No en tinc ni idea. Però mentrestant el gat de Schrödinger, per a mi, segueix viu. Qui obrirà la capsa? Qui vol donar la notícia que ha matat el gat o l’ha alliberat? D’això se’n diu marron. I, bàsicament, és un MARRON!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s