LaTeoria Especial del Refredat…

Que tot és relatiu és de sobres conegut…temps inclòs, com va demostrar Albert Einstein a la Teoria Especial de la Relativitat…i aquest cap de setmana he après que els refredats també són relatius. D’acord, l’estudi no té la mateixa importància que la teoria d’Einstein, però, per mi, és de vital importància. En resum, la teoria d’Einstein, diu que el temps és relatiu depenent de l’obsevador, i que, aquell, s’estira i s’arronsa com un xiclet, i així pot passar més ràpid per algú o més lent per algú altre. Vaja, que no és un valor absolut com podria semblar a simple vista!

La Teoria Especial del Refredat diu que: “el refredat, en general, i els mocs, en particular, són de mides diferents segons el pes del cos que l’aculli”. I això vol dir, que un mateix refredat i un mateix moc, d’importància i mida que siguin iguals, són diferents si el tinc jo…o el Nil…que és el cas…
Aquesta teoria, igual que la d’Einstein (que en tenia una de general), forma part de la Teoria General de la Malaltia…

I què seria d’una Teoria sense la seva fórmula…doncs també en té: R=mllet/p

On R és refredat, m són mocs, ll són lleganyes, e són estornuts, t és tos i p és el pes del nen/a

Com es pot comprovar el refredat és inversament proporcional al pes del nen!!!!!

Ara explico la història…

…Estàvem a la Val d’Aran…divendres…i vam haver de baixar de pressa i corrents perquè el Nil tossia, estava a 38 graus i tenia els ulls enganxats per les lleganyes!!!! Res que no pogués arreglar un ibuprofè, una mica de camamilla i uns quants kleenex…en el cas que fos adult! Però no! Té 3 mesos justets justets i és petitó. Per tant, per ell, i segons la meva teoria, és un mega refredat!!!!! Un moc dels seus, pot semblar petit però amb la seva mida, li pot ocupar des del forat del nas fins al pit. I a més, resulta que els nens tan petits no saben respirar per la boca i s’ofeguen més quan tenen mocs (proveu de respirar només amb el nas quan el teniu tapat i veureu quin stress!)
Doncs el que deia…cap a Manresa (tres horetes de viatge llargues) i cap a la Clínica…
Unes hores d’exploracions variades i, com sempre, per sort, ens diuen que és un refredat, però que si en 48 hores segueix amb febre o perd la gana…que hi tornem…i com sempre, per dissort, segueix amb febre i/o perd la gana.
Diumenge ja hi tornàvem a ser…més exploracions més un cultiu de mocs per detectar si té un virus de nom impronunciable, i una tensa espera fins que no ens donen el resultat. Per sort, dóna negatiu i podem tornar cap a casa. En cas contrari ens haguéssim hagut de quedar…NOTA: he de dir a favor de la Clínica, que un CULTIU de mocs és només per saber si hi ha alguns virus i llavors ho llencen…no en fan un hort!!!

I en aquest moment estem ara…un nen de poc més de 5,5 quilets…i que no baixi amb la poca gana que té, amb la visita al seu pediatre per demà, i amb uns mocs i lleganyes que per ell són immenses…ben afònic de tan plorar…i, curiosament i pel mateix refredat, dormint tot el dia i havent de despertar-lo perquè mengi!!!!!

Ho fan tot al revés!!!! Quan estan sans vols que dormin tot el dia per estar tranquil, i quan estan malalts, et preocupes perquè dormen massa i els has de despertar. El món al revés!!!!!

El seu primer refredat, i no s’hi ha posat amb poca cosa…no m’imagino el seu primer mal de panxa (amb Teoria Especial del mal de panxa inclosa)…