Serà cosa del dia. Serà que plou. Serà que estic escoltant la BSO de “Barcelona, nit d’hivern” del Joan Dausà. O serà tot plegat. O serà res d’això. Però avui m’he mirat la foto que us adjunto( de fa uns dies) i m’ha caigut una llagrimeta tonta, de les de felicitat i tristesa, barrejades, …
De vegades faig fotos. Bé, de fet, moltes. I al Martí i al Nil, més que moltes, moltíssimes, i no sé perquè, però gairebé sempre surten bé! I també, de vegades, no tantes, em surten fotos màgiques. D’aquelles que traspuen sentiments i emocions només de mirar-la. De mirar-la una bona estona. Em quedo “empanat”. I miro les cares d’ells dos. I els dic que aquesta relació és per sempre. Bé, la relació no ho sé. De vegades es trenca. De vegades els camins els poden allunyar. Creixeran i potser es separaran. Cada un d’ells decidirà què fer amb la seva vida. I la relació potser es refredarà…o no. El que segur que no es trencarà, és allò que no es pot trencar. És el vincle. El vincle entre germans, aquell filet invisible que t’uneix per sempre, és impossible de trencar. El vincle és per sempre. I m’adono que jo també tinc un vincle que no es podrà trencar mai, amb ells, amb la Mariona…ja formen part de la meva vida, per sempre,…
Però, i aquí vé la pluja i el Joan Dausà, m’adono que algun dia no els tindré tan a a prop. Algun dia marxaran. Se n’aniran a fer la seva vida. A ser feliços. I jo, amb cara de tonto, em quedaré mirant aquesta foto. La del vincle. La de l’amor, que de tant amor, gairebé fa mal (també hi ajuda que el Nil és força animalot i no mesura la seva força). La cara del Martí és de dolor perquè el Nil se li havia penjat del coll. De tan amor. Una foto és una instantània. La mateixa foto, un segon abans era totalment diferent, amb tots dos somrient. Un segon més tard les coses canvien. Però l’amor segueix intacte. Per sempre. Són germans, collons! Aquest vincle no es trencarà mai. Però algun dia no ho veuré de tan a prop.
Aquesta pluja tonta, m’ha posat tonto. Tontíssim. Us estimo, Martí i Nil, i Mariona, que quedi clar i per escrit, per si algun dia no penso a dir-vos-ho…
Les personetes creatives 